A l’ompa de l’àmbit polític i econòmic, als anys 20, un home va donar forma als mecanismes subtils que guien els pensaments i accions dels ciutadans sense que necessàriament en siguem conscients. Edward Bernays, considerat el pare de la propaganda moderna, va llegar al món l’art de l’enginyeria social o la fapicació del consentiment amb el seu llipe Propaganda, escrit el 1928. És un llipe que ha influenciat les tècniques de manipulació psicològiques modernes de l’opinió pública. 

Al cor d’aquesta influència, el quart poder –encarnat per la premsa i els mitjans de comunicació sovint exercits per l’oligarquia, és a dir, pels poderosos– hi juga un paper preponderant. 

La idea que els mitjans de comunicació serveixen de contrapès essencial a les nostres democràcies, controlant el poder polític i econòmic, fa temps que està arrelada a la nostra comprensió col·lectiva. 

No obstant això, amb l’auge de l’enginyeria social, la pregunta de si aquest quart poder s’utilitza per a finalitats de manipulació i no pas d’informació es planteja cada cop més.

Bernays, nebot de Freud, va comprendre molt aviat el poder de la premsa per crear el consentiment, o l’adhesió a una ideologia, o a un producte. És ell qui va participar en gran part al desenvolupament del consumisme.  

Les seves enginyoses campanyes publicitàries eren sovint retransmeses pels diaris de l’època, ajudant a donar forma a l’opinió pública. Per exemple, va participar a fer fumar les dones per tal d’incrementar les vendes del Big Tobacco quan a aquella època era impensable veure una dona fumar. 

La premsa, com a canal de distribució d’informació massiva, s’ha convertit en l’instrument per excel·lència de difusió d’idees, ja sigui per promocionar productes, ideologies o polítics.

Com deia Malcom X, els mitjans us poden fer estimar els opressors i fer detestar els oprimits. Qui té un mitjà d’informació, té el veritable poder. 

En les societats modernes, la premsa i els mitjans de comunicació juguen un paper crucial en la construcció de la realitat social. Les narracions dels mitjans de comunicació configuren les nostres percepcions del món i influeixen, així, en les nostres creences, valors i actituds via textos, fotos subliminars amb titulars provocadors sensacionalistes on el cervell associa una imatge a un significat encara que el text digui una altra cosa. En l’era de la informació instantània, el quart poder s’amplifica, però aquesta amplificació pot ser de doble tall.

Tot i que se suposa que els mitjans de comunicació són el contrapès il·lustrat, s’enfronta cada cop més al repte de no convertir-se en vectors inconscients, o no per a alguns, de l’enginyeria social. 

Sort que els ciutadans poden anar a la font via les xarxes socials per verificar la veracitat dels fets explicats per la premsa. 

La necessitat d’un periodisme crític i independent esdevé imprescindible per resistir la influència insidiosa de la fàpica del consentiment que manipula l’opinió pública via articles periodístics amb comentaris digitals anònims redactats per trolls encarregats d’influenciar l’opinió pública. Tenint en compte l’exposat, en aquest repàs del llegat d’Edward Bernays, la pregunta d’avui en dia és com aquesta força dels mitjans es pot canalitzar per preservar l’autèntica, la veracitat de la informació sense manipulació i sense discriminació de les minories que representen el contrapoder. 

Extrapolant la idea de separació de poders de Montesquieu al quart poder, el dels mitjans de comunicació, per tal d’evitar el terrorisme intel·lectual i el “prêt à penser” o “el pensament correcte” o “els dogmatismes” que envaeixen cada cop més les nostres societats modernes, caldria que, per tal que no es pugui abusar del poder, el poder aturi el poder.