Manipulació de masses

¿Quin és el paper dels mitjans de comunicació de masses? ¿Quina és la seva influència en les opinions que ens formem com a ciutadans? ¿Quin nivell de responsabilitat se’ls pot adjudicar, demanar o exigir sobre els temes o les situacions de les quals ens informen? Són preguntes que ens estem formulant aquests dies en els assajos de la lectura dramatitzada de l’obra Refugiats, de Sergi Pompermayer i que estrenarem en el marc de la temporada de l’Escena Nacional d’Andorra.

Refugiats mostra els interessos dels mitjans de comunicació en els conflictes bèl·lics i explica la manipulació que polítics i periodistes fan de la realitat de la guerra. És una peça irònica, crítica, plena d’humor i de crueltat. I que, per desgràcia, està plena d’actualitat. Perquè tot i que la manipulació mediàtica és un tema antic i que no agafa ningú per sorpresa, no és menys cert que el vivim i acceptem dia a dia amb certa resignació per la sensació de no poder (o voler) fer-hi res per solucionar-ho.

Aquests últims dies hem vist i sentit com des de certs sectors polítics del nostre país veí es denunciava, aquesta vegada en veu alta, com una gran cadena mediàtica podia haver pressionat per modificar o accelerar decisions de caràcter polític lligades, evidentment, a interessos econòmics i/o intercanvis de favors.

És sabut i acceptat que cada mitjà de comunicació disposa d’una línia editorial de certes inclinacions polítiques. El que és més preocupant és que aquestes inclinacions es converteixin en manipulacions i falsedats que afavoreixin directament o indirectament un partit o lobby econòmic, o el manteniment d’un statu quo que permeti als de sempre continuar vivint còmodament. I és encara més greu quan es converteixen directament en pressions o xantatges que inclinin la balança de l’opinió pública i política cap a un costat o l’altre.

¿I què podem fer els ciutadans davant d’aquests fets? Possiblement cap acció directa que modifiqui la situació. Però, tal com la paraula escrita, parlada o gravada pot modificar opinions, també en pot formar. És important no quedar-se amb una única font d’informació, veure altres punts de vista, cultivar-se al màxim possible i formar-se una opinió a partir del que llegeixes, veus i vius. Potser arribarà un moment que no serà necessari denunciar aquests fets i que la manipulació, en tots els seus àmbits, perdrà el seu poder. Mentrestant, toca informar-se des dels diaris, les televisions, la ràdio, les converses a peu de carrer, l’art o el teatre.