Com malauradament ja comença a ser una tradició cada vegada que hi ha comicis, i aquests darrers del 2 d’abril no n’han estat cap excepció, la mateixa nit de les eleccions i els dies posteriors apareixen com bolets a les xarxes socials, i fins i tot hi ha qui ho verbalitza al món real, els que culpen el sistema electoral de tal victòria o tal derrota.
Òbviament, com qualsevol dels diferents models existents, el sistema electoral és criticable i segurament millorable, ara bé el que no és admissible és intentar deslegitimar uns resultats, siguin els que siguin, i posar en dubte fins i tot la pròpia democràcia segons el sistema electoral. Un sistema, d’altra banda, acceptat per totes i cadascuna de les formacions que concorren als comicis i que condicionen, com a mínim en una part, la seva política de pactes i aliances a les regles d’aquest.
Agradi més o agradi menys, Demòcrates va guanyar les eleccions del dia 2 perquè va obtenir més vots que cap altra formació, i pretendre vendre que va ser gràcies al sistema o insinuar que no és el que volia el poble perquè són més els que no els van votar que els que sí ho van fer i fins i tot, perquè passa també cada cop que hi ha eleccions, dir que no són uns comicis democràtics perquè la població del país són 80.000 persones i el cens electoral és d’encara no 30.000, és buscar crear polèmica on no n’hi hauria d’haver.
Que el sistema és millorable? Segur. Que el repartiment d’escons en circumscripció parroquial, sobretot en aquelles ocasions on hi ha poca diferència de vots entre les candidatures, és poc representatiu? També. Doncs plantegem un canvi, dobles voltes el que sigui, però no posem en dubte tot el sistema.
