Manual del naturalista

Ara que als companys de l’Àrea de Museus i Monuments ens obsequien amb un Festival de Màgia que farà les delícies de grans i petits, aprofito per recuperar la família Areny-Plandolit. En aquesta ocasió, però, no parlarem d’il·lusionisme. Aquest vessant podran explorar-lo visitant l’exposició Abracadabra i gaudint de les diverses activitats que tindran lloc a l’Era del Raser del 8 al 16 d’octubre.

Avui parlarem d’un document del nostre fons, no gaire conegut, del doctor Pau Xavier. Es tracta del Manual del naturalista - preparador. Després de llegir el títol molts de vostès es preguntaran exactament què preparava el nostre bon amic. D’altres, una mica més avesats a visitar la casa familiar, hauran endevinat que la cosa guarda relació amb la seva afició a la taxidèrmia. De fet, ja vaig tenir l’oportunitat d’explicar alguna anècdota sobre el tema que gairebé el porta a la presó (els més curiosos poden cercar l’article De quan el doctor Areny visità la presó).

El doctor considerava la taxidèrmia un art modern absolutament necessari per poder mantenir al dia els nombrosos museus d’història natural escampats pel món, i també un bon recurs per conservar amb nosaltres, per sempre més, les nostres estimades mascotes. És clar que una cosa és el vessant científic i una de ben diferent és tenir molts diners i dedicar-se a muntar zoològics privats en casa pròpia. Segons el doctor aquesta afició no era gaire popular a Espanya, però així i tot, existia a la ciutat de Barcelona, una família aristocràtica, amb un formós Museu d’Història Natural, que haurien d’imitar totes les classes benestants. Podem imaginar-nos a quina família es referia, el que ja costa una mica més és pensar a veure tots els burgesos de la Ciutat Comtal rebent els convidats en companyia d’un os polar i algunes foques de l’àrtic.

Pau Xavier ens il·lustra durant uns quants capítols amb tot de receptes per preparar els ungüents necessaris per tractar les pells dels pobres bitxos morts, suposadament, de forma natural. Resulta una mica inquietant que algunes d’aquestes fórmules incloguin principalment tabac (atenció als fumadors: avisats queden).

Em permetran que passi per alt les tècniques més escabroses, convenientment il·lustrades amb exemplars de tota mena i les seves eines corresponents. Això sí, no podem passar per alt el capítol dedicat a com s’han de matar els exemplars per poder ser convenientment dissecats. Ep, no malpensin, sempre amb finalitat científica (que li diguin a l’emèrit).

Havent repassat totes les espècies possibles, arribem al capítol per excel·lència: l’embalsamament humà. Pot semblar morbós i de mal gust, però seguint els darrers esdeveniments amb la sobirana anglesa, hom arriba a la conclusió que potser hauríem de filar més prim amb el tema.  Arribats aquí estic convençuda que volen més detalls sobre eines i fórmules magistrals. Sentint-ho molt l’espai és limitat, però a la Biblioteca Nacional (Edifici Rosaleda) estarem encantats de rebre’ls i il·lustrar-los convenientment.