Marcos Sanza i els seus 44 anys

Més d’un l’ha vist córrer per les voreres del país. Sigui estiu, tardor, hivern o primavera. Això sí, sempre que la seva feina de fisio li ho permet. Marcos Sanza té 44 anys però encara s’alimenta, i molt, de la seva passió. A la Marató de València va batre la seva millor marca personal. Ell no parla de resultat històric ni d’aquestes paraules èpiques. De fet, va valorar el seu resultat amb aquestes paraules: “no era el que estava buscant”. Molts haurien de tenir aquesta autoexigència. Va competir contra els millors maratonians del món (no hi eren tots, però el cartell era de luxe) i va ser Top-5 d’atletes espanyols. I segur que els seus rivals no treballen de fisio en un negoci propi i s’entrenen més hores que ell. Qui porta més maratons al país és Toni Bernadó. Un altre atleta que sempre ha alimentat, com pocs, aquesta passió per córrer. L’atletisme no és un esport tan mediàtic com el futbol, però pocs poden dir que poden prendre sortida i competir de tu a tu amb els millors maratonians del món. I més quan no t’hi dediques ni tampoc et paguen diners per fer-ho. Ans el contrari. S’hi dedica perquè vol. Ell no té cap prima per batre la seva millor marca personal ni tampoc cap sou per suar la cansalada davant atletes africans. Tot un exemple, tot i així, no es parla de resultat històric o de missatges èpics. Ell mateix li treu valor i s’exigeix un millor resultat. Autoexigència. “Content sí, valoro molt el que he fet i tot el treball que hi ha. Satisfet no, l’objectiu no l’he pogut complir. Continuo millorant i buscant la meva millor versió. Seguim”. Molts ens hauríem de mirar el melic i no fer volar tants coloms. Sanza, als seus 44 anys, s’autoexigeix i alguns també ho haurien de fer.