Mare de Déu de la Poltrona

BonDia a tothom,

Benvolguda Mare de Déu,

Com a bon ateu que soc, perdoneu-me que no cregui en la vostra virginitat. Sí que crec, en canvi, en la moral i en l’ètica de les persones. Com a mínim, en la que haurien de tenir, i més encara, les que s’erigeixen en responsables de la nostra governabilitat. També perdoneu-me que us digui que la pròxima vegada que us retin homenatge tots plegats, no cal que seieu al vostre tron perquè no us reten honors a Vos, sinó a la trona que ocupeu, altrament dit poltrona. Vos els importeu el mateix que tots nosaltres als que consideren súbdits miserables.

Fa unes setmanes hi va haver eleccions i un jovenet anomenat Jordi Gallardo no va obtenir el resultat esperat. Coses que passen! Però ara resulta que ha descobert que el 80% del seu programa electoral era igual que el dels guanyadors i al 20% restant sobre el qual va basar la seva campanya no ha dubtat a renunciar-hi ràpidament. I tot per la poltrona. Li importa un rave l’ètica i la moral. Això sí, ho fa tot pel país, per la governabilitat i per tots nosaltres, que som idiotes! Mare de Déu de la Poltrona, ensenya’ls el camí!

Qui no s’ha mogut dels seus postulats són els senyors Espot i Pintat, que amb els seus acòlits i els seus feus de votants en tenen prou per anar fent. El senyor Espot, com Jesucrist: “Deixeu que els nens s’atansin a mi”. I els nens s’han atansat al Mestre i el Mestre ha repartit benediccions en forma de poltrones als que han seguit el seu credo. I el credo, o la doctrina com en dèiem de petits, fa molts anys que és la mateixa: “Estimaràs la poltrona sobre totes les coses.”

I els pobres socialistes que vigilin la pròxima vegada que triïn un company de camí. Les ideologies de partit no canvien d’avui per demà. Les d’algunes persones poden canviar en segons. I la pròxima coalició que no sigui del tipus “condó” (per usar i llençar) perquè en poden sortir més malparats que aquesta vegada. És trist dir-ho: malfia’t i encertaràs!

I parlant de repartiments: Al Pas de la Casa han patit una pèrdua important pel tancament de la carretera de França, segurament perquè com a Estat som incapaços de mantenir unes relacions veïnals satisfactòries. Com a compensació, la CASS eximirà d’una part de la cotització patronal als empresaris. Per aquesta mateixa raó, les parts comercials afligides de la capital també demanarem una subvenció pels mesos gairebé inactius i perquè majoritàriament el turisme està desplaçat a la gran artèria dita The Shopping Mile. Al cap i a la fi, paga la CASS, i si es pot permetre una pèrdua de 50 milions d’euros en inversions, no li vindrà d’aquí de donar-nos un cop de mà, oi? Després ens apujaran les cotitzacions i tots contents! Ningú es responsabilitza de res i, si fa pudor, marxem per motius personals. Mare de Déu, poltrona va i poltrona ve!

La comunicació tampoc no funciona quan es fan canvis de línia de bus. D’avui per demà s’anul·len parades i es canvien trajectes amb els maldecaps que això suposa per als usuaris habituals. I no és que la informació sobre busos sigui una cosa exquisida. Això ho aprofiten algunes persones per fer demagògia i els mitjans per fer-ne la gran notícia del país durant uns dies.

Personalment estic encantat que a la plaça Guillemó no hi hagi la parada que hi havia fins ara. Per mi, hauria de ser per als vianants –peatonal, vaja. Tampoc és cert que estiguem incomunicats: els autobusos de Ciutat de Valls i la Margineda segueixen circulant pel barri. La gent gran i no tan gran pot arribar tranquil·lament fins al Centre Històric. Potser el problema és que sempre és millor criticar que buscar solucions. El que sí que és cert és que la promoció del transport públic no és una de les prioritats de les nostres administracions. Si ho dubteu, demaneu a qualsevol dels nostres dirigents quantes vegades s’han desplaçat en autobús i quant val un bitllet. Segur que us sorprendreu. Mare de Déu, és molt millor la poltrona d’un bon cotxe!

Au, bon dia tingueu, i que la poltrona no us faci perdre el seny!