Marejant la perdiu

A mitjans del mes passat, en aquest mateix espai, escrivia, a risc d’equivocar-me tot i que he d’admetre que no em sabria gens de greu, que no hi hauria una generalització del règim de tercer pagador per a aquells actes mèdics i tractaments prescrits pel metge referent o l’especialista mentre Xavier Espot fos cap de Govern. I ho feia a partir de les pròpies manifestacions del líder de l’Executiu en el debat d’orientació política, on va mostrar-se contrari a la generalització del tercer pagador per una qüestió de “principis” i perquè la seva formació no és partidària de fomentar “una societat assistida”.

Malgrat la contundent negativa del cap de Govern no podem obviar que s’acosten eleccions i que ja en precampanya, i òbviament després durant la campanya, la solidesa dels principis trontolla i fins i tot aquests es poden canviar en funció de l’interlocutor. Segurament per això, i evidentment perquè es tracta d’una negativa difícil d’entendre i especialment d’explicar, el portaveu del Govern, en la compareixença setmanal posterior al consell de ministres, no tancava del tot la porta a una possible generalització del tercer pagador, si bé la condicionava a veure el funcionament d’aquest règim un cop estigui del tot desplegat per als majors de 65 anys, una bona prova pilot.

Estaria bé, i segurament els ciutadans i electors agrairien, que des del Govern, i també des dels partits que el conformen, es deixés de marejar la perdiu amb aquest tema i, més enllà dels motius, es deixés clar d’una vegada per totes si aquest règim es generalitzarà o no i si cal creure’s els principis o bé la prova pilot.