No és que sigui especialment devot de les gestes i els gestos de la cònsol de la capital, sobretot des que va tenir l’ocurrència de portar aquells pobres rens al Poblet de Nadal. El sainet del carrer Sant Andreu tampoc va ser un exemple d’oportunitat ni de fair play, sinó més aviat de sostenella y no enmendalla fins que no va tenir altra que rectificar. Però amb Marsol sembla que s’hagi obert el vedat i que tot valgui. Qualsevol munició és bona si serveix per disparar contra la cònsol. I en això és en el que s’ha convertit la nòria de la Rotonda: una excusa per practicar el tir a Marsol. Els arguments esgrimits des del Comú poden ser discutibles, però no semblen banals. La nòria representa un estalvi considerable respecte al Túnel de llum, i hem de treballar com si i perquè al Nadal la situació sanitària estigui més o menys normalitzada. L’alternativa és tètrica. Òbviament, al costat dels efectes directes o col·laterals de la pandèmia, qualsevol altra consideració sembla una frivolitat. Però aquest argument val per a tot i per a tothom. Sense anar més lluny, el Comú d’Escaldes va adjudicar al juliol el muntatge i desmuntatge dels llums de Nadal d’aquest any i del que ve per la mòdica quantitat de 50.000 euros. Només un pessic menys que la nòria, i no recordo haver sentit cap de les belles ànimes que s’han escandalitzat tant per l’artefacte de la Rotonda. Tampoc, per cert, quan a l’abril, en ple confinament, Escaldes va destinar 14.000 euros més a comprar geranis. Ge-ra-nis. O els altres 14.000 que van costar els food trucks de Sabors d’Estiu. Sumin i ja tenen la nòria. Els sembla demagògic? Ho és. Però o tots moros, o tots cristians.
