En el dia d’avui, Toni Martí és perfectament conscient que existeixen gravacions de les coaccions que autoritats estrangeres haurien fet a BPA a mitjans de 2014 i en les quals s’amenaça clarament de fer el que calgui per utilitzar la força del FinCEN per destruir el banc.

Unes proves que en el dia d’avui haurien d’estar en mans de la fiscalia. Una fiscalia que hauria d’actuar amb la corresponent contundència de forma immediata.

En el dia d’avui, Toni Martí és perfectament conscient que no pot continuar defensant el discurs oficial que abans del març 2015 les nostres autoritats no tenien cap informació de les accions que institucions d’aquest costat de l’Atlàntic estaven fent per portar el FinCEN a actuar contra BPA i, de retruc, contra Banco de Madrid. Toni Martí és perfectament conscient que existeixen documents anteriors, com vaig descriure en el meu darrer article al BonDia. Uns documents que en qualsevol moment sortiran a llum per via judicial fora d’Andorra.

En el dia d’avui, Toni Martí és perfectament conscient que quan tots aquests documents i proves surtin a la llum i arribin a tribunals internacionals, la seva situació i la del seu Govern esdevindran insostenibles i les responsabilitats patrimonials a les quals haurem de fer front tots els contribuents andorrans esdevindran incalcu­lables. La realitat és que Toni Martí va fer una aposta forta. Va apostar que quan entrarien a BPA hi farien una auditoria a fons compte per compte. Amb aquesta finalitat ja tenia a punt una auditora que va mobilitzar centenars de professionals en un parell de setmanes. Estava convençut que els auditors trobarien ràpidament operacions de caixa amb comptes falsos i comptes de difunts i trobarien evidents xarxes de blanqueig. Però els dies, els mesos, els anys han passat i, després de milers d’hores d’auditoria i de revisar un per un els comptes de BPA, no han identificat ni un compte de difunts, ni un compte fals, ni una xarxa de blanqueig.

La realitat és que els comptes de la família Pujol eren en un altre banc, i que, segons la justícia espanyola, era en aquest altre banc on hi hauria comptes de difunts i comptes falsos amb els quals s’haurien fet operacions de caixa o triangulacions per bancaritzar diners suposadament providents de corrupció. La realitat és que les activitats de blanqueig d’Odebrecht van ser un engany d’un gestor que també va treballar per a un altre banc andorrà al qual també hauria enganyat però al qual la fiscalia no investiga i la Uifand tampoc.

La realitat és que la fiscalia andorrana no actua davant de cap de les notícies que arriben dels tribunals espanyols que posen sobre la taula suposades estructures de blanqueig de la família Pujol en un banc andorrà que no és BPA. Mentrestant la fiscalia agafa avions i fa la volta al món amb la companyia de batlles buscant indicis contra BPA. Aquest doble raser, aquesta fiscalia a dues velocitats, és un indici evident que les clavegueres d’Estat andorranes van plenes. I no cal un dibuix per entendre qui remena les cireres.

La realitat és que cada dia esdevé més clar que BPA va actuar com tinta de calamar per distreure l’atenció de les activitats que altres haurien estat fent. I en breu es tindran les evidències de qui va fer aquesta operació de distracció i qui hi estaria realment al darrere.

En breu sortiran a la llum els nombrosos documents que el FinCEN té a l’expedient de BPA i que va intercanviar amb autoritats d’intel·ligència financera d’Andorra i d’Espanya. Uns documents anteriors al març del 2015.

En breu, sortiran a la llum les gravacions dels advertiments, suggeriments, propostes, coaccions, o com s’hagi de dir, que autoritats estrangeres van fer a BPA a mitjans del 2014 i que Toni Martí no pot negar que coneix perfectament. Quan tot això surti, quan la ciutadania prengui consciència del paper que ha tingut cada institució al voltant de les veritables clavegueres d’Estat que han dominat els esdeveniments a Andorra des d’abans de les eleccions del 2015, aleshores l’aire esdevindrà irrespirable per als nostres mandataris.

Davant d’aquests fets, Toni Martí no pot deixar passar els dies i acabar el seu mandat amb tota la porqueria sobre la taula. Però Toni Martí tindrà la sort que els veïns del sud entraran en una fase d’eleccions. En el moment d’escriure aquest article veig el vergonyós comportament de qui ha d’aportar solucions al país veí –el gran amic d’Antonio Martí–. Les seves solucions són padrines amb el cap obert a cops de porra. Es fa difícil preveure si hi haurà eleccions a Catalunya, eleccions a Espanya o als dos llocs. Però el que és segur és que les notícies que ens dominen a Andorra, les notícies d’Espanya i de Catalunya estaran farcides de notícies sobre eleccions. Toni Martí podrà, i haurà, d’aprofitar aquesta riuada electoral per també convocar eleccions anticipades a Andorra. Necessita col·locar un Govern amic al poder abans que reaccioni la nostra lentíssima oposició, que sembla feta a mida de les necessitats d’Antonio. Un nou Govern format per gent dòcil que tapi durant quatre anys tant com sigui possible els disbarats que s’han fet. Massa institucions andorranes no es poden permetre que entri un Govern d’un altre color que aixequi la catifa.

Aquest és un avís a navegants. Membres de l’oposició i, sobretot, ciutadans que us estimeu Andorra i a qui us avergonyeix el que estan fent amb el nostre estimat país. És l’hora de fer una plataforma de salvació d’Andorra. Tots units per acabar amb les clavegueres que ens empastifen. No us distragueu gaire, que els moviments de Toni Martí seran amb nocturnitat. No mireu el que us separa, mireu el que us uneix, mireu allò que ha de ser l’objectiu primer de la vostra unió: salvar Andorra de la política de claveguera.