Sota el tàndem Martí-Cinca s’imposa el règim de la inseguretat jurídica. Recorda aquelles promeses que no tocarien res del règim fiscal?, que no farien pagar més impostos? Altra vegada, era mentida. Ara els toca el rebre als propietaris de béns immobles. Concretament a aquelles famílies andorranes amb un important patrimoni immobiliari que el desembre 2011 van fer les cues al notari per escripturar a nom de societats familiars els immobles que fins a aquell moment estaven a nom de les persones físiques o a nom d’altres societats personals. En aquella data podien fer la transmissió sense pagar cap impost. Van aconseguir posar el patrimoni familiar immobiliari en unes societats que passaven a tenir els immobles a valor comptable alt. En conseqüència, aquestes societats podien deduir-se cada any importants amortitzacions, de manera que pràcticament no pagaven res d’impost de societats. 

Martí es va assegurar els vots de moltes grans famílies amb el discurs que mentre ell estigués al poder aquest esquema d’elusió fiscal es respectaria i no pagarien impostos. Una veritable mina de vots.
Però, de la mateixa manera que han traït altres col·lectius, ara arriba el moment de la traïció a aquestes famílies amb importants immobles que van fer confiança a Toni Martí  i a Jordi Cinca.
El 13 d’octubre del 2016 el Consell General va admetre a tràmit el projecte de llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la llei de l’impost de societats i de l’IRPF. És una llei feta a mida per permetre que no paguin impostos les importants fusions que s’hauran de fer a Andorra, fruit de la reducció de l’activitat en importants pilars econòmics, especialment en el sector de la banca. 
Aprofitant que el Govern presenta una llei per evitar impostos a uns, fa pagar a un altre col·lectiu, concretament als titulars de béns immobles. 
L’exposició de motius del projecte de llei exposa clarament que un dels objectius de la llei és la limitació a la deduïbilitat de l’amortització en relació amb immobles adquirits a persones o entitats que no hagin tributat a un tipus del 10% en la seva transmissió. És a dir, que un objectiu de la llei és que les operacions que es van fer el desembre del 2011 no es puguin utilitzar per obtenir amortitzacions amb les quals reduir l’impost de societats. 
Concretament, la disposició final primera d’aquest projecte de llei modifica la Llei de l’impost de societats amb la següent disposició: no és deduïble l’amortització dels béns immobles situats al Principat d’Andorra adquirits a entitats o persones físiques vinculades amb l’obligat tributari en el sentit de l’article 16 que correspongui a la part del cost d’adquisició que sigui assignable a plusvàlues per la transmissió dels mateixos béns que, amb motiu d’aquesta transmissió, no hagin estat integrades a la base de tributació ni subjectes a un tipus impositiu nominal d’almenys el 10%, per l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques, l’impost sobre la renda dels no residents fiscals o l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries. 
Un text que, evidentment, està escrit seguint la clàssica forma inintel·ligible de les lleis espanyoles, però que si es passa pel traductor del llenguatge planer vol dir que els qui van creure en les promeses de Martí que no pagarien quasi res d’impost de societats perquè tindrien altes deduccions en forma d’amortitzacions, es queden amb un pam de nas. Després de gastar-se un munt de diners al notari, de tenir despeses per crear societats, d’haver de fer més paperassa, resulta que arriba el moment de la traïció, i s’ha acabat la promesa que els impostos era quelcom que pagaven els altres. Ara tocarà pagar impostos encara que siguis una gran família amb molt patrimoni i molts vots. 
Per acabar-ho d’arrodonir, el projecte de llei disposa que aquesta modificació de la llei de l’impost de societats serà aplicable als períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener del 2017. Recordem que som a 30 de març del 2017! Una retroactivitat que no molesta gens ni mica el tàndem Martí-Cinca.  De fet, darrerament, res els preocupa gens ni mica.
Es fa difícil d’entendre que aquest projecte de llei entrés a tràmit parlamentari fa cinc mesos i que el silenci sigui el seu acompanyament. Tothom callat. Es fa difícil entendre com pot ser que la societat andorrana aguanti aquestes impertinències (per dir-ho suaument), una darrere l’altra, un col·lectiu darrere l’altre.