Martí inventa la galeta “amb cua”

A Andorra li passa el mateix que a la meravellosa orca d’un zoo marí que, per un grapat de sardines, fa les rucades que li mana una somrient ensinistradora. Com més ignorant és el públic, més aplaudeix. Més gaudeix que un ésser creat per nedar lliure pels oceans, d’una potència i d’una intel·ligència brutals, es vegi en una piscina repetint rutines absurdes, a cop de xiulet. 
Toni Martí ha creat la millor eina d’ensinistrament: les galetes “amb cua”. S’elaboren amb tres ingredients: les assignacions pressupostàries, les adjudicacions administratives i una justícia amb color polític.
Consisteix a atorgar assignacions o adjudicacions que siguin tan importants com conflictives. Unes galetes que porten la cua d’unes demandes judicials de tercers. De forma que el receptor de la galeta esdevé un actiu defensor de DA per tenir una justícia amb el color polític necessari. Una interessada fidelitat a DA que queda garantida durant tot el temps que dura el procés judicial.
Aquesta és l’estratègia que s’ha utilitzat a Canillo amb l’autorització de la plataforma d’interès nacional per fer l’arribada d’una prova d’esquí. És evident que l’exagerada obra que s’està fent no te res a veure amb l’arribada d’una prova d’esquí. Te unes bigues més pròpies de l’arribada d’una estació d’AVE. És una evident galeta que ha creat un vital interès als qui remenen vots a Canillo per garantir la persistència d’una justícia amb un determinat color polític mentre durin els plets provocats.
Aquesta és l’estratègia que s’ha repetit amb el casino. S’ha atorgat a unes persones que remenen paquets de vots (i mai millor dit) a tres parròquies. Una adjudicació que s’ha fet –expressament– amb suficients deficiències per generar nombrosos conflictes judicials que deixin en mans judicials la validesa de l’adjudicació. De forma que els qui remenen vots a tres parròquies necessitin perpetuar el color polític de DA a la justícia durant anys.
Intueixo que el mateix passarà amb l’edifici The Cloud. I, un cop repartides les galetes amb cua, aleshores Martí convocarà les eleccions. I les tornaran a guanyar amb 5.500 vots, o menys, perquè guanyaran a cinc parròquies, com a mínim, amb majories relatives. Les cinc parròquies de les galetes “amb cua”.
Evidentment, la gran majoria d’andorrans estem farts d’aquest espectacle. No tan sols pel cost de les galetes, sinó per la mania de Toni Martí de destruir els somnis dels qui no segueixen els seus cops de xiulet. Podríem dir que a Andorra les galetes devoren somnis. Tenim exemples flagrants com el nostre somni de fer una banca cooperativa a Andorra: la raiffeisen.ad. De res va servir que presentéssim davant de l’AREB tres ofertes en ferm, que eren uns 300 milions d’euros millors que la presentada per JC Flowers. De res va servir que es garantís el desbloqueig de la renda variable, encara bloquejada avui. De res va servir que es presentés un preciós projecte de banca cooperativa andorrana amb potents derivades socials pels ciutadans d’Andorra. 
Hem presentat mitja dotzena de demandes contra les decisions de l’Administració i la seva gratuïta destrucció de valor de centenars de milions. Hem fet recursos. Per si algú dubta si la justícia té color polític, sistemàticament, la justícia no s’ha atrevit a entrar el fons i simplement ha rebutjat les demandes, sense atrevir-se a posar costes. La justícia considera que una banca cooperativa que presenta una oferta en ferm 300 milions millor no està legitimada per posar una demanda contra les actuacions de l’Administració. I aquí s’acaba un somni, devorat per una societat tenyida de color taronja. I, evidentment, el cas BPA és la major galeta amb cua del mandat Martí. Per si cal explicar-ho tot, la galeta és allò que s’està tapant amb la doble maniobra de distracció, que va ser el provocat espoli de BPA. En parlarem durant les eleccions, amb papers a la mà. De la cua, també. De per què raiffeisen.ad  molestava, també.
Nosaltres crèiem en una Andorra blava groga i roja, amb ciutadans sobirans i lliures. Andorra no pot ser un ninot taronja. Ens ajudarà?