Martí marca el camí

Malgrat remarcar, en dues o tres ocasions, que qui ha de decidir és el candidat de Demòcrates i guanyador de les eleccions, Xavier Espot, l’encara cap de Govern va aprofitar el dia de Sant Jordi per, més enllà de recomanar la lectura de la reedició de butxaca de Borís I, rei d’Andorra d’Antoni Morell, marcar, a la seva manera, el camí que hauria de seguir la formació taronja de cara al futur Govern.

Antoni Martí, tot i que des de l’actual direcció demòcrata es mantenen tots els escenaris oberts, fins i tot el del Govern en solitari i anar buscant acords de “geometria variable”, es va decantar amb contundència per la formació d’un Govern de coalició argumentant que el país, davant els grans reptes que ha d’afrontar, necessita estabilitat.

De fet, tenint en compte la distribució parlamentària sortida de les urnes el 7 d’abril passat, l’opció d’un Govern de coalició sembla la més lògica si es vol garantir que la legislatura acabi sent de quatre anys i no de dos com alguns sectors, segurament més empesos pel desig que per la raó, ja auguren. Ara bé, qui ha de decidir, com assegura Martí, haurà de tenir mà esquerra per teixir aquells acords necessaris, opti o no finalment per intentar un Govern de coalició, per garantir l’estabilitat de la legislatura. No és tasca fàcil, ja que –al marge que la mà esquerra no ha estat precisament una característica de DA els vuit anys de majoria absoluta– dels aritmèticament possibles socis, qui ha de decidir en va descartar dos durant la campanya i el tercer, a hores d’ara, sembla que té força dubtes sobre si pactar amb Demòcrates és el que més convé.