Aquesta legislatura s’està produint malauradament l’homologació d’Andorra a la situació que es viu en molts països de l’entorn europeu, malgrat que en aquest cas ningú no ho hauria volgut, pel que fa a escàndols protagonitzats per polítics. En els 25 anys que fa que treballo de periodista al Principat no recordo que mai com en els últims mesos s’hagin comptabilitzat tants afers d’aquest tipus, i en tan poc temps, protagonitzats pels membres de la majoria en el poder. Als casos que fins ara han tingut més repercussió, els de l’ex-consellera general Meritxell Mateu i l’exministre Jordi Alcobé, s’hi afegeix ara el del ministre Jordi Cinca, amb una querella que ha estat acceptada pel Tribunal de Corts. No sé si es tracta d’una conspiració per debilitar el Govern instada des d’obscurs interessos, com de vegades s’argumenta des del mateix executiu, però el cert és que la imatge del país està sortint molt malparada de tots aquests afers. I això és especialment greu en un petit territori com el nostre, que ha sabut sobreviure durant segles en part per la seva capacitat de passar desapercebut. En suport d’aquesta tesi he de dir que no s’acaba d’entendre –o sí!– que alguns mitjans digitals del veí del sud s’entestin tant en els assumptes d’un petit Estat com Andorra quan ja tenen prou matèria amb el que està succeint en els seus respectius àmbits de difusió. De totes formes, el que està clar és que les persones que exerceixen de polítics no només han de ser al màxim d’honestes sinó que a més ho han de semblar, perquè només així es pot servir l’interès general.
