Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Antonia Escoda

Antonia Escoda

Formació contínua

 

 

Matar la gallina dels ous d’or




Ep! Que s’està parlant del Pas!?

És clar, ara toca parlar de nou de la famosa llegenda del Far West, del poble sense llei, com els agrada anomenar-lo a alguns, o com solíem dir uns altres, de manera més carinyosa o irònica, de la Reserva Índia de la Vall d’Orient...

Com són aquests del Pas! Agabatxats, assilvestrats, raros, forasters, sonats, foragits, i tants altres apel·latius que el que demostren és un desconeixement brutal de la gent que hi viu i que hi treballa.

Potser sí que té quelcom d’especial, potser sí que és un país a part, creat i apuntalat pels pioners:

Valents, avesats a llargs períodes d’incomunicació, i coneixedors de la necessitat de buscar-se la vida perquè sabien que ningú no els vindria a ajudar de l’exterior, i que, de la cohesió i de l’ajuda mútua en depenia la supervivència de la comunitat. Gent humil. Gent treballadora.

I encara avui hi continuem veient pencaires, llevats des de fa hores quan comencen a obrir els comerços a parròquies baixes, malgrat que no hagin pogut aclucar l’ull pel xivarri nocturn als carrers. Han abrigat els nens, i encara que sigui amb el moc penjant, els deixen de bon matí a la guarderia, que l’amo no entén de febres i ximpleries, i van cap a la feina dia sí, dia també, que les temporades són curtes, i no estem per a caps de setmana i postes de sol.

Tinc el costum de dir que a la gent del Pas ens encanta estar en període electoral.

Llavors tot són visites, mimos, promeses, fins i tot arribem a pensar que a més de ser una de les fonts més importants d’ingressos del país, els importem, es preocupen per nosaltres...

Llavors passen eleccions, i tot queda en un miratge... Així, només et queda la glòria i els titulars als diaris. I com un nen que s’enrabia i es comença a plantejar deixar de respirar, et revoltes, i tornes a sortir als diaris. Aquest cop, però, no es tracta (suposadament) de la manca d’interès de les diferents administracions diuen... Causes naturals? Desídia dels francesos?

Què passa doncs amb el Pas?

Amb el Pas passa que qui ha de fer complir la llei no ho ha fet mai. Més aviat se l’ha modelat en benefici propi. Per art de màgia s’han convertit pàrquings en supermercats, s’han ocupat galeries de servei per engrandir els espais comercials, s’han venut i revenut més de vint vegades les mateixes places d’aparcament per concedir permisos d’obra, s’han subhastat parcel·les per eixugar els dèficits...

Fet i fotut, el Pas ha estat com una mina, amb uns obrers dels quals ningú no s’ha preocupat mai de les condicions de vida i d’habitatge, que només tenen com a missió extreure les riqueses fins a l’esgotament, sense tenir la més mínima cura de l’entorn, ni del futur que quedarà, un cop exhaurides les riqueses. Una mena de caixa enregistradora on uns poden posar la mà a voluntat per omplir-se les butxaques, la gallina dels ous d’or.

El problema del Pas és, en el fons, que ningú no es planteja que es tracta d’un poble de debò, sinó només com una font d’ingressos.

I ara la font d’ingressos s’està assecant víctima d’una greu cadena d’errors en la presa de decisions: ens hem girat definitivament cap al país del sud malbaratant les relacions amb França, ens hem venut a les grans empreses i lobbys espanyols, perdent aquell famós equilibri del qual ens enorgullim tant... Ara que els qui només pujaven a fer caixa la troben desoladament buida, hi haurem de córrer tots... Ara tots aquells que en un impuls de solidaritat pujaran al Pas potser per primer cop a la vida, trobaran un poble sinistrat. Però recordeu que el tancament de la carretera no ha estat més que el cop de gràcia a una població que en certa manera ja estava agonitzant...

I si els principals damnificats ara són els pasdelacasitos (sí, encara no tenim ni gentilici!), la situació no deixa de ser la demostració empírica del resultat d’anys de males decisions polítiques.

Comentaris: 4

Comentaris

Molt ben dit Antònia! Aquesta es la trista realitat del Pas. Canviara alguna cosa desprès d'aquesta desastrosa situació?

VERDADES COMO PUÑOS

Antònia. A l'Pas de la Casa podriam Tenir Grifols d'or!

Molt be Antonia.
El Pas haurie d'esser independent .ja que ens fan sentir que no importem, que ens declarin zona franca i me las piro vampiro!
Ho fariem millor tot sols, sense promeses de foto i tonteries del ministeri de turisme que no pare de promocionar soldeu, poble apretujat al voltant de cal calbo. Acomprar al pas!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic