Matèria poètica

Ja trobem matèria poètica a l’exterior del recinte, a la composició metafòrica Salveu-me els ulls. Cinc columnes alçades amb blocs de resina en els quals s’inscriuen dibuixos sintètics materialitzen el poema homònim (gravat a la planxa de ferro on reposen els tòtems) de Miquel Martí i Pol. L’escultura recrea el text, el reescriu, el fa perdura-ble en el temps i en l’espai, va dir el mateix poeta a propòsit de la transposició corpòria de la mirada que percaça la vida i l’exhaureix.

La nova sala d’exposicions del Govern, producte d’una col·laboració amb el Comú d’Andorra la Vella, és un contenidor auster que no eclipsa el contingut. Ara acull la meravella que inicia la sèrie Trajectòries. La disposició de les peces dins els compartiments i la distribució de la llum tènue realcen la calidesa intimista de les obres exposades, fragments d’ésser i buit que conviden a la meditació, al recolliment i al silenci. Hi intuïm il·lusions, anhels, felicitats i decepcions. Observem mites, deïtats, abraçades tendres, arquitectures oníriques, equilibris precaris. Distingim detalls ínfims i verticalitats imponents. Esfera, passatge, cub, pàtina, mapa, escala, fulla, fletxa, textura, refugi, obertura, encaix, empremta, corba… Escoltem versos que suggereixen figuracions delectables i punyents.

L’expressió de Judit Gaset Flinch té el caràcter i la força d’inspiració de la poesia: conjuga magistralment elements sintàctics i semàntics per tal d’aconseguir unitats sòlides i alhora fràgils. L’escultora recorre sovint a l’art dels mots i plasma idees, vivències i sentiments tot fent gala d’una elegància i una emotivitat extremes. Posseeix un do enigmàtic de fantasia creadora que se suma al coneixement teòric i a l’habilitat tècnica. Les seves concrecions abstractives sublimen secrets i revelen essències estètiques, ètiques i conceptuals, poetitzen temes singulars i universals, recullen llegats antics i moderns i sembren llavors plenament contemporànies, són fruits d’experimentació persistent i originalitat innata.

Quan sortim al parc ens amara una pluja de gotes fines i pètals blancs. Després d’albirar l’univers infinit evocarem la visita a les planes del catàleg. Admirarem fotografies amoroses de Pep Aguareles, Jaume Blassi, Eduard Comellas i Àlex Tena. Llegirem escrits de reconeixement de Josep Maria Cadena, Jaume Casal i Vall, Estephanie Chinea, Ester Fenoll, Andrés Luengo, Antoni Morell, Arnau Puig, Sílvia Riba, Elena Sánchez, Benedetta Tagliabue i Albert Villaró. Seguirem el relat de Carme Soler Castellà, que ens ha guiat i que ens guiarà pels passadissos del laberint simbòlic de significants reals i significats imaginats que exterioritzen interioritats. I agrairem la cessió d’obres de particulars i entitats, la magnífica feina de l’equip d’Acció Cultural, el suport incondicional de Carme Tinturé, l’acompanyament decisiu de familiars i amics, el coratge immens de l’artista.