Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Meritxell Mateu

Meritxell Mateu

Historiadora

 

 

Maternitat subrogada: i el debat?




Fa mesos que aquest tema  m’amoïna. Soc conscient que no és d’actualitat i que en general preocupa ben poc, però el cert és que algunes de les notícies que vaig sentir durant el confinament han  augmentat la meva incomoditat en relació amb aquesta qüestió. Fa més d’un any, d’ençà de l’aprovació, el febrer del 2019, de la llei qualificada de tècniques de reproducció humana assistida, que n’estic bastant desconcertada per alguns capítols. Un d’ells és el relacionat amb la maternitat subrogada.

La qüestió de la maternitat subrogada és de ben segur un tema molt íntim i personal, on al meu entendre l’ètica hi té molt a dir, i on les reflexions dels experts són  essencials. Dit això, en la llei aprovada a les acaballes de l’anterior legislatura es prohibeix la maternitat subrogada a Andorra però se l’accepta i se l’empara jurídicament quan es practica a l’estranger. Sobta una mica, tot plegat.
Per legislar sobre qüestions tan delicades que afecten la integritat de l’ésser humà s’hauria agraït un debat amb les ciutadanes i els ciutadans del país. Debatre sobre aquests temes cabdals de país hauria de ser al meu entendre un deure. Aquest debat per a temes tan transcendentals no és com pretenen alguns un dret exclusiu dels elegits o dels membres de Govern, sinó que era i és un dret de totes les persones que vivim i que sentim el país.

El cert és que el Comitè nacional de bioètica va dedicar un petit paràgraf sobre aquest tema el novembre del 2017. Deia que “la maternitat subrogada és una qüestió delicada l’acceptació de la qual ha de dependre de la voluntat de la societat andorrana”. I dita societat andorrana no ha estat ni informada degudament, ni consultada, ni òbviament escoltada pels elegits que van votar aquesta llei.

És cert i ho comparteixo plenament que la nostra societat evoluciona, que les formes de família són diverses i canviants, i que el desig de crear una llar i una família amb la parella és més que comprensible, lloable i natural. També soc conscient de la problemàtica existent amb els fills i filles de parelles andorranes nats per maternitat subrogada a l’estranger perquè no siguin apàtrides. I aquí hi ha el quid de la qüestió. Aquest ha estat sembla ser, a la llum de les actes dels debats al Consell General, l’argument far dels nostres elegits per justificar que a casa nostra s’accepti d’un cop de ploma els infants nats segons aquesta tècnica de ventres de lloguer a l’estranger.

I precisament aquí rau el meu malestar amb la llei andorrana i les decisions que s’han emprat des que aquesta llei és vigent. La realitat porta que al nostre país es converteix en fàcil, acceptat plenament i legalment, una mercantilització de la vida humana quan s’importa de l’estranger. I quan hom ho analitza fredament impera el respecte.

Per contra, a França i a Espanya el tema de la maternitat subrogada continua obert per les dificultats ètiques i jurídiques que genera. El parlament europeu va declarar aquesta pràctica “contrària a la dignitat humana”. És més, el Comitè de bioètica francès i el Consell d’Estat francès s’hi mostren obertament contraris perquè aquesta tècnica implica una relació “mercantil” entre la mare que –cito– “lloga el seu ventre”, ventre que es converteix en –cito novament– “objecte per afavorir la transacció”, i la parella o persones que volen l’infant, tot i la fecundació que s’ha fet amb esperma del pare. Aquest infant concebut d’acord amb aquesta relació mercantil entre la mare que lloga el seu ventre i la parella es converteix en un “objecte” en –cito de nou– una “cosa” en comptes de ser un “subjecte”, una persona, segons aquest mateix Comitè. ¿Hem cosificat l’ésser humà, amb la nostra llei?

Entenc que és un debat complicat i molt complex. Però també veig que el Govern ha estat força imaginatiu a l’hora de trobar una petita sortida per la qüestió dels embarassos no desitjats. M’hauria agradat que els nostres governants, a més d’obrir un diàleg real i un debat aprofundit, obert, haguessin sigut tan imaginatius per inscriure al Registre Civil els infants nats a l’estranger per maternitat subrogada, inspirant-nos en el que estipula per exemple el Consell d’Estat francès i sense haver-ne de fer a casa nostra i per la porta del darrere una norma habitual.
De fet, he trobat a faltar molt l’explicació, la informació, els pros i els contres i sobretot el debat d’aquesta pràctica.

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte