Mateu els contes

Bon dia tingueu!
Diuen que Einstein va dir: “Hi ha dues coses infinites, l’Univers i l’estupidesa humana, i encara no estic del tot convençut referent a l’Univers”. Un altre personatge també va dir: “la ignorància es pot curar, però l’estupidesa és eterna”.
Tot això ve a tall que fa uns dies vaig sentir una notícia que Disney estava fent un “remake” de la Blancaneu i els set nans on la Blancaneu no seria blanca del tot i els nans serien “éssers fantàstics”. Tot això perquè un actor de “talla petita” (com es diu ara) s’ha queixat que sempre els adjudiquen papers de dolents o persones estranyes. I reclama que ells són gent normal.
Ja em perdonareu, però jo, que de petit m’explicaven molts contes perquè no hi havia tele, mai no em vaig plantejar que els set nans fossin gent estranya o dolenta. Ans al contrari, vivien en una casa, al bosc, prop de la mina on treballaven. Potser ho trobava normal perquè un dels meus avis, a qui no vaig conèixer, era miner i m’havien parlat d’ell.
Ho sento, però penso que a alguns, amb l’excusa de donar visibilitat i reconeixement als drets de les minories –que em sembla perfecte i lloable– se’ls ha anat la pinça i se’ls ha posat la pell massa fina. Ha arribat un punt que l’estupidesa regna els mitjans públics i qui més crida més raó té encara que sigui estúpid. Ara un hetero no es pot disfressar de dona perquè fa mofa dels LGTBI. El personatge tartamut de Jeremies de Els Pastorets aviat deixarà de ser-ho perquè algun grupuscle dirà que es fa mofa de la gent que té problemes de parla i així successivament.
També suposo que els Patufets del món estan cansats d’amagar-se sota les cols quan plou per ser menjats per una vaca. I els animalistes en contra d’afartar la vaca perquè acabi petant per expulsar un Patufet ple de merda. També deuen estar en contra d’esventrar un llop que es menja set cabretes que no van creure la seva mare o a criminalitzar un llop que empaita tres porquets perquè té gana i se’ls vol menjar. Tampoc té cap sentit que un flautista elimini totes les pobres rates del poble d’Hamelin perquè els humans que hi viuen són uns deixats.
El col·lectiu de madrastres també s’ha queixat que sempre són les dolentes i no hi ha mai cap padrastre. En canvi, les noies sempre acaben amb prínceps, però si fossin nois acabarien amb princeses?
L’estupidesa fa que en alguns llocs Sant Jordi sigui una dona i jo em pregunto: la cigala i la formiga eren mascles o femelles?
Ja he dit abans que celebro i defenso tota aquesta visualització per diferència de sexe, religió, raça i condició social. Per això demano que l’estupidesa no ens faci quedar en la superficialitat de les coses, en la banalitat i entrem en la part profunda. El bullying que pateix l’aneguet lleig per ser diferent. Jo també era diferent de petit: era gros, lleig, empollón i m’agradava llegir i gens fer esport. La violència de gènere de la rateta que escombrava l’escaleta quan finalment troba el millor marit. El gat es va casar amb la rata per guapa, per rica o per rata? O el càstig, infligit a Pinotxo per dir mentides. Li creixia el nas per ser un titella, per ser de fusta o per que l’acompanyava un grill?
I si no en sabem més i l’estupidesa ens supera, matem els contes i el Pare Noel, i els Reis i el Tió i els menairons i les encantades, i... i quan veiem imatges d’immigrants que moren al mar, gent que passa gana al món, gent sense llar dormint pels carrers, homes que maten dones a casa, violència per qüestions de sexe, raça, religió... no en fem cas perquè també són contes que no ens afecten, són ximpleries de quatre eixelebrats. Això sí, que la Blancaneu no sigui blanca i els nans no siguin nans.
Au, Bon dia tingueu!