Matrix

Tinc amics que es preocupen per estar molt informats sobre tots els temes que poden. I els entenc. Fins fa relativament poc, jo feia el mateix. Fins que em vaig adonar que, en el meu cas particular, tenia a veure més amb l’ego que amb una altra cosa. Era gairebé la necessitat de tenir una opinió sobre totes les qüestions fins que, afortunadament per a mi, vaig entendre que no feia falta. I per una raó simple: a qui li importa la meva opinió?
Probablement, ni a mi mateix. Intentem mirar aquest tema amb una mica d’objectivitat i fem-nos el següent plantejament, com a exemple. Si llegeixo el diari El Mundo, estic informat. Si llegeixo el diari El País, estic informat. Llavors, de quina manera estic informat? La resposta és simple: de la manera que vull. Perquè em fa la sensació que amb la informació passa el mateix que amb els consells. Els buscarem on sabem que ens agradarà la cançó que sonarà.
I els meus amics se la passen parlant i queixant-se sobre les vacunes, sobre que els avions ens fumiguen, i tots els etcèteres que vulgueu. I llavors em pregunto... de què serveix la informació si no fem res amb ella? Més enllà de queixar-nos, òbviament. Perquè ja us asseguro que cap dels meus amics surt al carrer amb un paraigua de plom.
I és aquí on no puc evitar reflexionar sobre que, potser, l’única cosa que aconseguim amb tant d’accés/excés d’informació, és fregir-nos el cervell i alimentar la saturació i la paranoia sobre tot. Perquè no oblidem que, si volguéssim, podríem trobar articles a internet que ens farien creure, de manera absolutament fidedigna, que el planeta Terra és pla. I ja sabem que no és així. No és cert?
I arribem a la pregunta del milió... Per a què volem tanta d’aquesta informació? Per a sentir-nos importants? Per a poder fer-nos els erudits enfront dels altres? O és que potser hi ha gent que realment li dona tant de valor a totes aquestes dades, per davant de coses molt més significatives? Conec més d’una persona que em diria que sí. Que estar informat els ajuda a no ser manipulables. La trista realitat és que el sistema, més tard o més d’hora, els farà passar per la pedra, sigui amb una cosa o amb una altra. I amb aquestes persones que valoren tant la informació, m’agradaria jugar a un joc. Si algú de vosaltres està en aquest grup, fem de compte que tenim davant les dues píndoles de la pel·lícula Matrix: La vermella us ensenyarà una veritat potencialment inquietant i que us canviarà la vida com en la pel·lícula, i la blava us deixarà en una ignorància satisfeta. Quina triaríeu? Si han contestat la vermella, anem més enllà. El que Matrix planteja és que el personatge que tria la píndola vermella, no perd en cap moment la memòria passada. Llavors... si triant la píndola vermella, despertéssiu amb la mateixa memòria, però sense la capacitat de retrobar-se amb cap dels afectes que compartíeu sent esclaus de la Matrix... què faríeu?
Ai, quina sorpresa m’han donat més d’un d’aquests amics meus amb les seves respostes.