Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Climent Miró

Climent Miró

Historiador

 

 

Max




Fa uns dilluns a la nit, el canal la cadena ARTE va emetre el film The lobster, del director grec Yorgos Lanthimos. No vaig acabar d’entendre’n l’argument, que podríem qualificar d’absurd, però que consistia que en un futur proper els solters s’internaran en un hotel amb l’objectiu de trobar parella en el termini de 45 dies. De no fer-ho, els concos s’han de convertir en un animal. Molts no sabríem en quin animal transformar-nos i una gran majoria, de ben segur, escolliríem ser el millor amic de l’home: el gos. El tracte dels humans amb els gossos és la conseqüència de la domesticació d’una mena de llop, en un moment determinat de la prehistòria, quan els nostres avantpassats eren caçadors i recol·lectors. D’ençà d’aleshores, ambdues espècies han traçat un camí de certa amistat i dependència, i en certs moments de prou mal agrair. 

El gos és el fidel servidor de l’home, i n’ha estat el seu amic. Ens han acompanyat en la vigilància de les ramades, en les guerres, com a animals de lluita, en el salvament, i fins i tot, ens han precedit en l’exploració espacial, encara que com a conillets d’índies, com és el cas de la soviètica Laika. Els gossos han estat també font d’inspiració del cinema i, com no, també de la televisió, sigui com a animal exemplar de companyia o com a un precís detectiu de la policia, com Rin TinTin, Lassie i Rex

També ho han estat de les novel·les, com és el cas d’un setter anglès, conegut com a Max, que va inspirar el seu propietari, el Joan Janer i Rossell, per escriure la novel·la El misteri de la pluja de foc, que va resultar finalista en una edició del premi Fiter i Rossell i publicada per Pagès Editors el 2011.

El Joan i la Teresa, la seva dona, han omplert de fa anys la seva vida amb la convivència, més que companyia, del millor amic de l’home. On van ells, els acompanyen els gossos. És difícil imaginar el Joan coronant un sostre dels Pirineus sense algun dels seus cans. El Max va envellir, com toca a la majoria d’éssers vius, i una malaltia que li complicava l’existència i la qualitat de vida ha provocat que el veterinari, prèvia la trista decisió del Joan i de la Teresa, li ha aplicat l’eutanàsia.

Els que no hem tingut animals no comprenem prou bé el sentiment de dol que pot arribar a despertar la mort de la bèstia estimada. Les religions no donen una solució unànime al destí de l’ànima, si en tenen, dels nostres estimats gossos. No tots els gossos de treball desperten per part del seu amo l’estima que reben altres. Les mascotes i els animals de companyia, sobretot si són gossos, ens acompanyen de fa mil·lennis en el camí de la vida. Els que en tenen els ploren quan moren i la resta ho hem de respectar. 

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte