MCCCXXI-MMXXI (II)

Aquest any es commemora el 700 aniversari de la mort del Dante Alighieri (Ravenna, 14 de setembre de 1321). I és per això que el passat mes d’abril, tot coincidint pels volts de Sant Jordi, en el meu article MCCCXXI-MMXXI els parlava de les traduccions que s’havien fet a l’Estat espanyol de la Commedia –divina, segons Boccacio–, d’aquest autor UNIVERSAL (en majúscules), italià.
Com no podia ser d’una altra manera, els començava parlant de les traduccions al català d’aquesta colossal i magnífica obra. Destacava la de l’Andreu Febrer (qui per cert, s’avançà més de quatre-cents anys a la primera traducció castellana completa); la de Josep Balanzó i Pons; la de Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau; i la de l’admirat i envejat Joan Francesc Mira i Casterà; sense oblidar-me, però, de l’esplèndida versió al castellà del barceloní Josep Maria Micó i Juan, a l’Editorial Acantilado.
Però en aquell article, els destacava, i molt, una novetat que acabava de sortir en aquell moment per part de l’Editorial AKAL (Argentina-Espanya-Mèxic) de la traducció de l’Inferno. Allò... no era una traducció més. Era un estudi crític i complet en tota regla. I a més, els recordava que gran part del seu mèrit radicava en el fet que era el primer estudi d’aquestes característiques que es duia a terme d’aquesta manera tan esplèndida i completa, en llengua castellana. En català, val a dir que, llàstima, tampoc n’hi havia cap.
Aquesta obra magna en qüestió va ser duta a terme pel Grupo Tenzone (grup de catedràtics de diferents universitats que resideixen a Barcelona i a Madrid i que treballen des de l’any 2006 en l’anàlisi exhaustiva de l’obra de Dante Alighieri).
Aquest grup està format pels acadèmics: Rossend Arqués i Corominas, professor del departament de Filologia Francesa i Romànica de la UAB; Chiara Cappuccio, professora del departament de Filologia d’Estudis Romànics, Francesos, Italians i de Traducció de la UCM; Carlota Cattermole Ordóñez, professora del departament de Filologia Italiana de la UCM; Raffaele Pinto, professor del departament de Filologia Italiana de la UB i la UOC; Juan Varela-Portas de Orduña, professor del departament de Filologia Italiana de la UCM; i Eduard Vilella i Morató, professor del departament de Filologia Francesa i Romànica de la UAB; i en el seu treball ens regala: una traducció de l’Inferno absolutament impecable; una introducció de més de 200 pàgines a l’univers i a la biografia de Dante, i tot plegat acompanyat d’un grapat, molt extens, de bibliografies; una introducció cant per cant; el text original italià de Giorgio Petrocchi, utilitzat per a l’edició nacional de les obres de Dante (1966-1967); la traducció al castellà del senyor Raffaele Pinto, professor de Filologia Italiana a la Universitat de Barcelona i professor consultor de la UOC, disposada en testo a fronte i acompanyada d’unes 300 il·lustracions de manuscrits medievals i d’artistes moderns i contemporanis, com ara Flaxman, Delacroix, Ingres, Rodin, Blake o Dalí, entre molts d’altres; en una edició de llibre, senzillament... majestuosa.
Va ser veure aquest llibre i estudiar-lo una miqueta més en deteniment, que no vaig poder més que pregar a Déu que, si us plau, no s’aturessin aquí i continuessin amb el Purgatorio i el Paradiso.
Doncs bé, els meus precs han estat escoltats i a començament d’aquest mes de setembre ja es pot trobar a les llibreries el Purgatorio de Dante, la qual cosa (a part del goig personal que em fa), clarifica, ara ja sí, i d’una vegada per totes, que aquesta edició crítica ho serà de tota la Commedia i que l’edició de l’Inferno va ser tot un èxit rotund tal com un servidor ja va augurar de bon principi, la qual cosa, per cert, no té cap mèrit vist l’enorme, magnífic i esplèndid treball realitzat.
Moltes gràcies per llegir-me. Creguin-me i comprin aquest llibre, que realment val molt la pena de llegir-lo. I ja saben tots vostès que un servidor no es casa mai amb ningú.