Medalla d’or doble per a Maialen Chourraut

A mitjans d’aquest mes d’agost els ulls m’han sortit totalment de la seva òrbita quan, fidel al meu quiosc i als meus diaris de paper, he vist les portades dels grans diaris –els de Madrid i de Barcelona– dedicades a dues dones, Mireia Belmonte i Maialen Chourraut, i a dos esports diguem-ne minoritaris o no televisius, o que no són el futbol en definitiva: la natació i el piragüisme. 
No m’ho puc creure. ¿Messi ha quedat colgat sota la sorra d’una platja d’Eivissa, amb tots els seus tatuatges i el seu pentinat amb aigua oxigenada? ¿Cristiano ha caigut dins la nevera del seu iot i ha quedat atrapat? ¿Totes aquelles noies espectaculars (bé, això segons com es miri i a gust de cadascú) que els acompanyen –i que dubtem si parlen o no– s’han esfumat de la terra? 
Ha durat poc, la Lliga ha arribat i ja hi tornem a ser, però per uns dies els Jocs de Rio han donat protagonisme a gent diferent. Belmonte i Chourraut han compartit portades i minuts de tele, han fet entrar aire fresc en una informació esportiva viciada i repetitiva fins al límit. Belmonte ha parlat de l’esforç, del sacrifici, de la preparació ultraexigent dels esportistes d’elit i ha viscut un final feliç per a aquest procés tan dur. I Chourraut –la piragüista basca que viu i s’entrena a la Seu d’Urgell i forma part de la selecció espanyola (TV3 s’ha fet un tip de fer malabarismes per evitar pronunciar l’última part amb tots els esportistes catalans o amb algun lligam a Catalunya i ha patit una esquizofrènia notable a l’hora de redactar les notícies olímpiques, però aquesta és una altra història)– ha posat en relleu la seva maternitat.
Chourraut ha llençat un missatge històric, esplèndid, important dels importants. Un cop va aconseguir la victòria va voler reivindicar el seu paper com a mare i va explicar –i tots els mitjans se’n van fer un ressò ben detallat– que entre els Jocs anteriors i els de Rio de Janeiro ha estat mare, un fet que no li ha impedit entrenar-se com a esportista d’elit i competir al més alt nivell.
La maternitat sol presentar-se com un gran handicap per a les esportistes, un fet negatiu per a la seva carrera (de fet això es presenta així per a totes les dones en general), un fet que la paralitza. Chourraut ha fet tot el contrari, ha parlat de la maternitat com un aspecte positiu que no li ha impedit guanyar una medalla d’or; això sí, gràcies a un suport –familiar i general– que va demanar per a totes les mares. Medalla d’or doble per a la piragüista. I que la facin ministra ja.