Me’n recordo de la regalèssia de pal, i dels fils que s’hi feien. Dels xiclets Cheiw Junior Fresa Ácida i dels Bang Bang. Me’n recordo que només hi havia dos canals de televisió, que la segona cadena es deia UHF, i que sintonitzar-la era una proesa. Me’n recordo del Tente, de La fuga de Colditz, del Subbuteo i dels cromos de la lliga, com jugàvem a veure qui treia el jugador de nom més llarg, i de la pífia d’Arconada a la final de l’Eurocopa. Me’n recordo de la primera bici, una BH taronja, i de la segona, una California groga i blava, i que mai no vaig tenir una Motoretta. Me’n recordo del radiocasset extraïble del 131, i dels plumiers nous, de l’olor de la goma Milan Nata i de la punta dels Rotring, que sempre es torçava. Me’n recordo del huecograbado de La Vanguardia, i d’una sèrie de cartes al director sobre la forma correcta de posar el rotlle del paper de WC, del costat de la paret o de l’altre. Me’n recordo de la manifestació contra l’atemptat d’ETA a Hipercor, de l’estrena d’Atracción fatal al Coliseum, i de dos locals que ens agradaven molt: l’Almirall, al carrer Joaquín Costa, i la Fira, no en recordo el carrer. Al Nick Havana no hi vam anar mai. Al Merbeyé, tampoc. Me’n recordo de Tocs, de Happy Books i de la terrassa de Laie, però no del Drugstore, que ja havia tancat. Me’n recordo de la xocolateria Dulcinea, a Petritxol. Me’n recordo quan el cardenal Jubany ens va confirmar: va ser el dia que el Barça va perdre la Copa d’Europa contra l’Steaua, i me’n recordo que quan el papa Joan Pau II va visitar Barcelona li vam llançar trossets de papers de diari, com si fos un astronauta. Me’n recordo quan vaig agafar l'exemplar de Je me souviens de la mediateca de l’Institut Francès, i a mi també m’agradaria dir que me’n recordo de tot, però que no enyoro ni el passat fonedís ni el futur càlid. Però és exactament el contrari.