Gaudeix la Seu d’un teixit cultural vivíssim, una agenda cultural ben nodrida i diversa, que obliga qui vulgui estar al dia a anar amb la llengua fora, i de la resposta del públic podrien sentir enveja altres llocs. Tot plegat és, més que una opinió subjectiva, una qüestió empíricament comprovable. Ja en el terreny de l’estrictament opinable, diria que li falta un punt de brillantor, algun esdeveniment més ambiciós. Salvant les distàncies −econòmiques−, aquesta carta de la imatge que juguen els veïns amb artefactes caríssims (i ells sabran si rendibles) com el ClàssicAnd.
Sense gastar aquests dinerals, les comarques veïnes ja ho han anat veient, i ofereixen esdeveniments com el Dansàneu o el Summerfest. A la Seu, en el repartiment sembla que estem cridats a convertir-nos en la capital del perreo, en acollir un festival d’electrònica que s’anunciava cridant a un desmadre èpic. Parlo en passat perquè fa l’efecte que aquests disbarats han estat eliminats de la promoció. El Pas de la Casa acull des de fa anys un esdeveniment similar: s’hauria consolidat prometent disbauxa total al centre del poble? Calen poques neurones per veure que no.
Deixem de banda què suposarà per a la vida ciutadana, especialment la nocturna, per a la tranquil•litat de la població en tots els sentits: això s’haurà d’avaluar un cop passat. Serà moment d’avaluar també si l’errònia promoció ha estat un greuge per a la imatge de la ciutat.
Sembla convenient reflexionar sobre quin tipus d’esdeveniments −no tot s’hi val, no tot es camufla sota l’etiqueta de cultura− convenen a una ciutat que s’està salvant del turisme massificat, que vol i pot vendre paratges i paisatges de calma, oferta com el Parc Olímpic del Segre, cultura... Llancem l’ham al cobejat turisme de qualitat, home.
