Ho sento però ja no puc aguantar més aquests plors dels quals dia sí i dia també fan gala alguns dels responsables de la patronal hotelera. Ni puc amb els plors ni amb les estadístiques que no sabem ben bé a partir de quants establiments estan fetes. I no parlo d’un àmbit que em sigui desconegut perquè el Jaumet aviat portarà deu anys de l’ofici aquí i molts més a Catalunya. I si a algú no li agrada, doncs tampoc crec que passi res davant la dificultat que tenim a voltes els periodistes per fer la nostra feina també en aquest àmbit amb un mínim de garanties per poder parlar amb els responsables i que allò que diem, perquè així ens ho fan saber, sigui realment un reflex de la realitat.
I això dels plors té a veure amb allò de la manca de mà d’obra que com un mantra es va repetint des de la patronal any rere any. Ja sé que fa dies que hi va haver un comunicat, però com que soc d’efectes retardats, ja ho sabeu, ho repesco. No dic que no falti mà d’obra, el que pregunto és per què aquesta mà d’obra ha de venir de fora i de temporada. On és la famosa fidelització de les plantilles? On és donar l’oportunitat als joves del país que per exemple estudien fora per fer una mica de calerons a l’estiu per les despeses que tindran després durant el curs escolar? Ah! Que no volen treballar ni en restauració ni en hoteleria. Per què deu ser? On és el treball per despertar vocacions que es vulguin dedicar al turisme en un país que viu d’això? On són els sous atractius i competitius que ho facin possible? On és la formació dels que sí que s’hi dediquen per aprendre català o per millorar l’atenció? El sector hoteler s’ha de reconvertir −refundar, diria jo− agradi o no.

Maria Pilar Adín
Periodista