El 4 de març del 2024, el Bondia informava de l’informe anual que el Fons Monetari Internacional fa d’Andorra i titulava que “L’FMI manté que cal prioritzar i tancar la reforma de les pensions”.
Gairebé un any després, el 12 de febrer del 2025, i en relació novament a l’informe anual de l’FMI, s’insistia amb un clar “Nou toc d’alerta per la reforma de les pensions, que veu urgent”.
Ahir mateix, i malgrat que es va titular per un altre aspecte, la informació relativa a l’informe de l’FMI corresponent a aquest 2026 deixava clar novament la petició de l’organisme internacional de tirar endavant la reforma del sistema de pensions i de fer-ho “com més aviat millor”, ja que si no es fa “hi ha el risc de posposar altres reformes” també del tot necessàries com podria ser per exemple la del sistema sanitari.
Malgrat que es pugui pensar que han passat tres anys i que, com a mínim de cara a l’FMI estem al mateix punt que estàvem, de fet n’han passat ja alguns més. I és que convé recordar que la legislatura passada l’aleshores anomenada Comissió especial de seguiment de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i per a la sostenibilitat de les pensions va treballar durant dos anys en l’anàlisi de diferents sistemes de pensions i en possibles mesures i que la mateixa CASS va posar damunt la taula fins a catorze propostes que, combinant-les, podien fer més sostenible el sistema i millorar la suficiència de les pensions.
Tot i que aquella feina ha estat represa aquesta legislatura per la comissió legislativa de Seguiment i Sostenibilitat de les pensions, a poc més d’un any ja de les properes eleccions generals, tret d’un poc probable avançament electoral, la reforma del sistema de pensions segueix sent inexistent.
No n’hi ha prou que totes les formacions coincideixen que “alguna cosa s’ha de fer”, com celebra l’FMI, sinó que cal fer-la.
