Mercat interior, sí; però Andorra primer

Moltes etiquetes ens han col·locat als liberals per la nostra postura respecte a Europa, especialment DA, cosa que denota que si no penses com ells et mereixes una qualificació. La política entesa com a confrontació d’idees i plantejaments vola per sobre d’aquest exercici ridícul i maldestre propi d’aquells que se senten còmodes en el pensament únic sense cap indici d’esperit crític. Si no hi hagués confrontació de models (científics, polítics, humanístics, etc.) les societats no avançarien, si no s’haguessin confrontat les idees i no es qüestionessin les propostes, no es podrien millorar. Si no estem oberts a pensar que ningú té la veritat absoluta i que per tant tot es pot analitzar des d’òptiques diferents és que confonem la majoria de les urnes amb l’autocomplaença.

El discurs d’orientació política de dimecres passat va ser una oda a l’autocomplaença de DA, un etiquetatge dels que proposem altres plantejaments i la trista evidència que cal més d’un discurs d’orientació per orientar un projecte, el de Demòcrates per Andorra, que està més des­orientat que mai.
El gran dossier de la legislatura és Europa, però ha quedat eclipsat pel gran problema de la legislatura, BPA. Això no amaga l’evidència que DA no té model per a Europa perquè no l’ha tingut mai. En aquest projecte europeu DA no ha fet més que seguir la línia iniciada pel Govern socialdemòcrata de l’any 2010, quan a partir del canvi de plantejament del Govern de llavors respecte a les fronteres la UE accepta iniciar les negociacions, clar i ras. DA va arribar al Govern i no va analitzar si el procés d’acostament iniciat pel Govern del PS era el seu model, simplement va seguir la inèrcia.

Quan el Govern de DA s’adona que el mandat sobre el qual la UE ha acceptat iniciar les converses amb Andorra parteix de l’eliminació de les fronteres, DA no para les negociacions ni es retira, fet que vol dir que accepta una revisió dels pilars del nostre model socioeconòmic en base a un model diferent del que el Govern del senyor Albert Pintat havia dibuixat.

DA no s’atreveix a defensar davant la UE que aquests pilars són innegociables per a Andorra, perquè no té model, o perquè ja li va bé el model que legítimament els socialdemòcrates sempre han defensat. DA no va reconèixer fins al març passat que des del maig del 2015 sabia que la UE vol revisar l’Acord Duaner. Andorra el podrà mantenir, però no com fins ara, per això l’ambaixadora francesa ho va reconèixer i els mateixos assessors del Govern ho van explicar a la comissió d’exteriors.

El règim de franquícies per a viatgers de què gaudeix Andorra, tres vegades superiors a la resta de països, desapareix amb l’acord d’associació. El tracte per als productes agrícoles, és a dir per al tabac, desapareix, amb la davallada d’ingressos que comportarà. I la lliure circulació de persones de la manera que DA l’està negociant va subjecta a clàusules transitòries, fet que vol dir que arribat el dia, quan sigui, s’aixequen les fronteres.

Aquest no és el model dels Liberals, no el compartim, per això no som al pacte d’Estat, perquè el document que proposa DA no garanteix mantenir el pal de paller del nostre model econòmic ni la política d’immigració que ens podem permetre, ni tan sols la nostra sobirania.

Durant el debat d’orientació el cap de Govern va voler espantar la ciutadania dient que l’Acord Duaner pot ser rescindit unilateralment per la UE, justificant que és millor seure amb Europa i perdre avantatges de l’Acord Duaner que no seure i que la UE rescindeixi unilateralment l’acord, donant a entendre que és el que passarà si no acceptem negociar ara. Efectivament, pot passar, però la realitat diu que la UE no ha rescindit cap tractat internacional signat amb un Estat que no hagi estat per motius de violació dels drets humans.