Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Meritxell Mateu

Meritxell Mateu

Historiadora

 

 

Meritxells, Meritxell




D’aquí a vuit dies celebrarem els 99 anys de la coronació canònica de Meritxell. Poca gent recorda o sap que la talla que es va coronar el 8 de setembre del 1921 no és la nostra verge romànica del segle XII de sempre, sinó la talla gòtica de Meritxell que des del segle XVI fins als anys 1950 va ocupar el lloc central a l’altar major del segle XVI de Santa Maria, que va ser modificat el segle XVII de l’església de Meritxell. Durant més de 400 anys la talla gòtica de Meritxell era la que l’església preferia venerar.
La Meritxell gòtica es presentava dreta, vestida molt elegantment, sense els esclops, amb l’expressió dolça, carregant l’infant als braços i ambdós a la mateixa altura. No tenia la mà allargada i estesa característica de la verge romànica, i és que a la talla gòtica la marededéu de Meritxell agafava un ram de flors amb la mà. Un mateix nom i dues Meritxells ben diferents. Quan un les observa als llibres dels historiadors o a les fotos del Museu Meritxell Memòria s’adona que no tenien res en comú, a part dels colors dels vestits. La marededéu romànica, la nostra, amb els seus vestits senzills i la corona amb el tercer ull universal fixat al bell mig de la corona seguí discreta, asseguda amb el nen al mig a la falda i sense corona, indicant la posició de la saviesa, en un racó de l’absis acollint tots els fidels que venien de totes les parròquies cercant protecció.
Dues marededéus i una mateixa devoció per Meritxell. És cert que la marededéu gòtica va ocupar durant segles tot l’espai oficial i va ser l’escollida per il·lustrar els primers goigs en tant que protectora de Canillo el segle XVIII. I quan el síndic Josep Gresa demana, el 1920, a totes les parròquies contribuir amb almoines per a les corones per al patronatge canònic de Meritxell, ho fa pensant en la marededéu gòtica. I així, l’arquebisbe de Tarragona, Monsenyor Vidal i Barraquer, coronà el 8 de setembre del 1921 la verge i  l’infant Jesús de la talla del segle XVI amb les dues corones sufragades per les andorranes i els andorrans.
Amb un canvi de guió sobtat, desconeixem el que anys més tard empeny el capellà de Canillo els anys 1950 a canviar de lloc les marededéus. M’agradaria pensar que va ser l’escolta i el sord lament dels fidels, que només tenien oracions, ulls i devoció per la marededéu romànica, el que el va moure a canviar-les de lloc quasi 400 anys més tard. Així, instal·là la talla romànica a l’altar major, i traslladà la gòtica al retaule de Santa Anna, situat a l’esquerra de la nau mirant l’absis. I hi romandran una vintena d’anys fins al tràgic incendi que les va fer desaparèixer les dues el 8 al 9 de setembre del 1972.
D’ençà de l’incendi del 1972 s’han fet moltes còpies de la talla romànica del segle XII! Des de fa uns sis anys tenim una còpia quasi perfecta gràcies a les fotos en color que es guardaven i a la tecnologia 3D que trona com si l’haguéssim ressuscitat al cambril del Santuari nou construït fa 44 anys per Ricard Bofill. I no queda rastre de la talla gòtica més enllà de les fotos. És clar que no era la de la llegenda, ni l’escollida pel poble, ni la venerada, era la que se’ns va imposar al segle XVI i no se n’han fet mai més còpies. Ningú l’ha trobada a faltar i, sense pena ni glòria, s’ha endinsat en els laberints de l’oblit.
Una altra incògnita és el llarguíssim temps transcorregut entre que el M. I. Consell General proclama solemnement el 24 d’octubre del 1873 Meritxell patrona d’Andorra i el patronatge canònic del setembre del 1921 que festejarem el 8 de setembre. Calen 48 anys perquè l’Església validi la voluntat del poble de fer de Meritxell la patrona del Principat! Primer els bisbes de la Seu arrosseguen els peus, ja que a finals del segle XIX estan enredats amb les guerres carlines i esperen 40 anys abans d’escriure al Vaticà per demanar la coronació! És el Copríncep Joan Benlloch, el 1913, qui envia una carta al Vaticà advocant per aquesta coronació. Després, tot i que la Santa Seu respon aviat, fet pel qual l’estiu del 1914 s’hauria pogut fer la coronació, la mala sort s’empara del procés, ja que la cerimònia s’ha d’ajornar successivament perquè comença la Primera Guerra Mundial al juliol, mor el Papa Pius X el 20 d’agost, i quan acaba la guerra, el 1918, canvien de destí al bisbe Benlloch, que esdevé arquebisbe a Burgos. Total, que la coronació no es va dur a terme fins al 8 de setembre del 1921, un cop el Copríncep bisbe Justí Guitart està instal·lat. És a dir, passa quasi un mig segle d’espera! Doncs això, d’aquí a 8 dies celebrarem els 99 anys de la coronació de la marededéu gòtica de Meritxell amb la marededéu romànica de Meritxell, amb esperança, solidaritat i alegria.

Comentaris: 2

Comentaris

Per sonoritat trobo que hauríem de dir Xell. És un monosil·lab preciós. i un estalvi en les paraules per poder compostar fàcilment solfes musicals i poesia japonesa. És però només la meva opinió.

En tots els casos possibles o impossibles però:

Visca Meritxell!

Moltes gràcies per deixar palès un fet que molta gent desconeixia i és una dada rellevant. Al llibret d'aquest any del Dia de Meritxell, que el reparteixen a les diferents parròquies eclesiàstiques, hi ha una foto que acompanya un text de Benigne Marquès i es veu com porten la talla gòtica amb la corresponent corona. Així mateix, hi ha alguns escrits i imatges que estan molt bé. També com a aportació dir que la celebració de la patrona és la Festa o Dia de Meritxell, el terme Diada no és ben emprat.
Moltes felicitats per avançat a totes les Meritxells.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic