La societat necessita tornar a poc a poc a la normalitat. Aquests dies hem recuperat un d’aquells esdeveniments que ens engresquen a aconseguir-ho. Ha tornat, setanta anys després, la Fira del bestiar d’Ordino. Ha estat un plaer veure de nou aquesta celebració sorgir de les seves cendres i tornar a oferir un espectacle digne d’un país de muntanya com el nostre. La salvaguarda de les nostres pastures i el suport incondicional a la preservació del sector primari en el nostre territori ha de ser una prioritat.
Hem de reforçar els valors actuals de l’agricultura i la ramaderia perquè siguin perdurables en el temps. Així podrem construir un sector més resilient als temps que vindran i més ara que l’agricultura corre risc de no subsistir com a model econòmic.
Per aquest motiu hem de promoure la innovació i la implantació de nous cultius. També hem de fomentar la ramaderia i la producció de qualitat a través del retorn de consum. El mecanisme és senzill, incentivar la distribució de productes de proximitat als comerços alimentaris i la seva compra per part dels consumidors.
D’aquesta manera, assegurem la producció d’agricultors i ramaders del nostre territori i, de retruc, mantenim les nostres valls amb el seu paisatge característic. El model de país que defensem, on s’abracen tradició i modernitat, ha de respectar les pastures a les nostres contrades. Creen un entorn de muntanya fabulós que és apreciat tant pels ciutadans d’Andorra com per tots els visitants que rebem al país.
Una altra mesura a tenir en compte és la de potenciar la tinença de ramats ovins. Aquests permetran aprofitar les pastures, netejar les zones de sotabosc i potenciar la biodiversitat vegetal. Arribats a aquest punt, no podem deixar de banda la contribució a disposar de vaquers i pastors professionals, facilitant-los la guarda de ramats i permetent que gaudeixin d’unes condicions d’accés a les pastures àgils i homogènies. Aquesta tasca no entén de dies lliures ni festius. Requereix una dedicació extraordinària i crec que l’hem de facilitar al màxim posant tots els mitjans a l’abast per fer-la tan amena com sigui possible, col·laborant a la mecanització i permetent la construcció d’estructures adaptades a l’entorn i a les necessitats de cada pastura.
Un cop aportades aquestes facilitats podrem dedicar posteriorment més esforços a potenciar els programes de selecció de races autòctones, com per exemple la raça bruna d’Andorra pel que fa al sector boví o els cultius agraris de producció ecològica com havia estat fa uns anys la trumfa andorrana.
Per aconseguir-ho, cal un esforç decidit des de l’Administració per tal de dur a terme polítiques públiques de suport al sector agrícola i ramader en tots els seus àmbits. Aquí hem d’escoltar necessàriament als actors protagonistes per recollir les seves necessitats que posteriorment s’han d’encabir a la futura llei òmnibus d’agricultura. Entre les accions que s’hauran de dur a terme, destaquen la simplificació dels tràmits lligats a aquesta activitat, una possible exoneració de taxes i tributs per afavorir la producció agrícola local i millorar la promoció i distribució dels aliments fets a casa nostra.
Si en uns anys aconseguim el propòsit que Andorra esdevingui el primer país del món Reserva de la Biosfera, un repte troncal al programa electoral de Liberals d’Andorra a les darreres eleccions, hem de bolcar esforços a mantenir el sector primari tradicional del nostre país. Així assolirem els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, mantenint l’equilibri entre un turisme més ecològic i respectuós amb la natura mentre preservem el nostre patrimoni natural que tant estimem.