Abordar l’impacte de les xarxes socials és una situació que pot ser realment aclaparadora per a qualsevol persona que vulgui endinsar-se en aquesta complicada tasca des de l’actitud crítica.
En si mateix, la complexitat d’aquesta tasca és causada per un únic motiu: les xarxes socials han envaït tots els racons de la nostra vida, tant de forma exògena com de forma endògena, d'en dins cap a fora, i viceversa. Formen part del nostre espai públic, però també del nostre món intern, com les emocions, pensaments, autoimatge i les formes de relacionar-nos.
Moltes persones es pregunten, amb raó: quina és la problemàtica que hi ha darrere de les xarxes socials? La resposta és clara i ferma: el problema radica en la nostra conducta envers la tecnologia, com la fem servir, com ens afecta i com configura la nostra manera d’estar al món, especialment en una etapa tan vulnerable com l’adolescència.
L’objectiu de les meves paraules no és evocar una culpabilitat als joves ni adolescents, tot al contrari, d’igual manera que la conducta que adoptem amb la tecnologia pot provocar efectes realment perjudicials per a la salut física i mental, també és el centre de la nostra salvació.
És una realitat el fet que la tecnologia, i en concret les xarxes socials, han sigut, són, i seran una eina realment brillant, encara que aquesta brillantor mai serà igual d’intensa que la de qualsevol ésser humà. Està ben dit que les xarxes socials proclamen llibertat i oportunitats, però, està preparat l’adolescent per entendre l’objecte de coneixement d’aquesta eina de doble fil?
La realitat parla per si sola, l’OMS ens informa que, 1 de cada 10 adolescents, és a dir, l’11% d’adolescents d'11, 13 i 15 anys en països d'Europa, Àsia central i el Canadà, mostren signes d'ús problemàtic de les xarxes socials, amb dificultats per controlar-ne l'ús i conseqüències negatives en la seva vida diària.
La veritat és que ni els nostres adolescents ni qualsevol definició d’adolescent està del tot preparada per enfrontar-se a aquesta problemàtica. La raó d’això és multicausal, des de la biologia fins a la conducta, passant d’igual manera pel context històric, social, tecnològic i econòmic que ens envolta i condiciona.
Les parts del cervell que regulen la impulsivitat i la presa de decisions no estan del tot desenvolupades, i el sistema de recompensa, el responsable de buscar reconeixement i atenció es troba hiperactiu en aquesta fase vital. Això fa que els nostres adolescents siguin especialment vulnerables als problemes d’addiccions a les xarxes. A més, l’adolescència és una etapa clau per construir la mateixa identitat i autoestima, i les xarxes poden distorsionar aquest procés amb models irreals, comparacions socials i pressions constants. La necessitat de ser acceptats en un entorn digital, sumada a l'angoixa aclaparadora de quedar-se fora d’aquest món, que per a ells és la major realitat coneguda, pot generar ansietat, inseguretat i dependència.
Aquest espai és una crida, una crida a la humanitat, que ben segur encara es troba dins de tots nosaltres. És realment essencial buscar l’equitat en l’ús de les noves tecnologies, i com a jove, estic segur que gràcies a la nostra irreproduïble condició humana trobarem aquesta manera sana d’utilitzar l’eina de les xarxes socials. Precisament, la meva seguretat en aquest plantejament ve originada pel que comentava anteriorment: el poder de la nostra conducta. Encara que de moment pugui semblar alguna cosa quimèrica, és una realitat que l’ésser humà,  com a regidor de raó podrà superar amb satisfacció la crisi que aquest petit article intenta objectivar.
Seria realment trist que les xarxes socials acabessin escorcollant la nostra condició humana, dissenyada precisament, i preciosament, per viure en societat. Fa por pensar que una mirada, un petó, o una carícia desapareguin per la imposició d’un “like” a una història d’Instagram. L'ànima, si no es creua amb altres ànimes, mor, com ho fan les flors a la tardor.
Amb tot i això, sort que nosaltres som la nostra pròpia salvació. En la nostra llum i en la nostra condició humana radica la solució a aquest problema. Mai cap màquina, cap algoritme, cap xarxa social podrà igualar l’olor d’una abraçada, el tacte d’una carícia ni el sabor d’un petó.
Pot ser, la solució a aquest problema esdevingui precisament el que ens ha portat al problema: la nostra conducta, la nostra natura intrínseca. Qui sap, és possible que només cal que tornem a casa: a nosaltres, a les nostres arrels.
No tot consum és plaer, a vegades és l’analgèsia a un dolor. Les addiccions no són només una qüestió de substàncies. També de buit, dolor i desconnexió. Quines podrien ser les carències que s’oculten en l’addicció a les xarxes socials?