Més divisió sobre l'acord d'associació

La necessitat de negociar un nou marc de relació amb la Unió Europea (UE) ha anat calant en la societat andorrana al llarg dels últims anys. Encara recordo quan alguns dels polítics que avui actuen com a aferrissats defensors de l’acord d’associació es mostraven reticents a qualsevol apropament. Finalment, però, crec que s’havia arribat a cert consens sobre la conveniència d’un major apropament a la UE. Això fins al poc temps que es va iniciar la negociació de l’acord d’associació i la població va començar a comprovar com el Govern li volia vendre gat per llebre i ocultava tant com podia el contigut de les converses mantingudes amb les instàncies comunitàries. No he entès mai per què els contactes bilaterals per avançar cap a un nou model de relació amb la UE, tot i que evidentment hi hagi d’haver certa discreció, s’hagin de fer sota el paraigua del secretisme, com s’ha propugnat des de l’inici per part de l’executiu, segurament temerós que no ho estigui fent tan bé com caldria. L’únic que s’ha aconseguit amb aquesta manera de procedir, és crear recels sobre el que s’està negociant. El cert és que avui dia aquell gran capital polític que suposava certa coincidència, tant a nivell polític com social, sobre cap a on havia d’anar Andorra pel que fa al seu encaix europeu, s’ha dilapidat completament. Contràriament, el que tenim ara és una clara divisió entre partidaris i detractors, i com passava abans, ja ningú sent cap tipus de vergonya si està entre aquests últims. Tot i així, aquest procés que s’ha iniciat segurament ja no es pot aturar, si es vol que Andorra es vegi com un Estat mínimament seriós.