Cada 23 de juny se celebra el Dia Internacional de la Dona en l'Enginyeria. És una data que serveix per donar visibilitat al talent de moltes dones en un sector on històricament hi ha hagut més presència masculina i per recordar que la ciència, la tecnologia i la innovació no entenen de gènere. És un dia per celebrar els avenços assolits, però també per reflexionar sobre el que encara podem fer. I avenços n'hi ha: les enginyeres d'avui lideren equips, desenvolupen projectes innovadors i participen en decisions estratègiques en àmbits tan diversos com l'energia, les telecomunicacions o la indústria.
Malgrat això, les dades ens recorden que encara som poques. A Andorra, de les més de 300 persones col·legiades al Col·legi Oficial d'Enginyers, només 27 són dones. Aquesta realitat no és conseqüència d'una manca de capacitats o d'interès, sinó que sovint està relacionada amb la imatge que encara existeix de la professió.
Moltes joves continuen percebent l'enginyeria com una carrera complicada, excessivament tècnica o reservada a persones amb una vocació molt definida des de petites. La realitat, però, és ben diferent. En el meu cas, tampoc vaig escollir aquesta professió perquè somiés ser enginyera des de la infància. Simplement, les matemàtiques i les ciències m'agradaven més que les lletres i em sentia còmoda resolent problemes. Amb el temps vaig descobrir una professió apassionant que m'ha permès créixer, aprendre i contribuir a millorar el meu entorn.
L'enginyeria és molt més que números i fórmules. Ho veig cada dia: darrere d'un edifici que consumeix menys energia, d'una infraestructura més eficient o d'una decisió tècnica ben fonamentada, hi ha persones que van triar resoldre problemes.
Precisament per això és tan important que hi participin persones amb experiències i perspectives diferents. Els grans reptes que tenim al davant: la transició energètica, la digitalització i la sostenibilitat necessiten equips diversos, capaços d'aportar visions complementàries. Quan diferents maneres de pensar treballen conjuntament, les solucions acostumen a ser més innovadores i més adaptades a les necessitats reals de la ciutadania.
Però perquè això sigui possible, primer cal despertar vocacions. Cal que els joves coneguin aquesta professió de prop i puguin descobrir tot el que els pot oferir. Per aquest motiu, des del Col·legi Oficial d'Enginyers d'Andorra hem impulsat iniciatives com la Jornada de la Dona en l'Enginyeria, celebrada recentment, amb l'objectiu de donar visibilitat a professionals del país i mostrar als estudiants que existeixen moltes maneres diferents de viure i exercir aquesta professió.
Andorra necessitarà talent, coneixement i capacitat d'innovació per afrontar els reptes energètics i tecnològics que té al davant. No ens podem permetre deixar de banda una part d'aquest talent.
Aquest 23 de juny és una oportunitat per reconèixer la feina de totes les dones que ja formen part del món de l'enginyeria, però també per animar moltes altres joves a descobrir una professió que potser encara no s'han plantejat. Perquè l'enginyeria no és només una carrera amb futur; és una manera de contribuir activament a construir l'Andorra del demà.