Fa tot just un any que Rússia va començar a envair territori ucraïnès. Putin ho va anunciar i tot seguit van començar els bombardejos a les zones de Donetsk i Lugansk i fins i tot Kíev, la capital, força lluny de la frontera entre Ucraïna i Rússia.
La meva sensació, quan vaig sentir-ho l’endemà al matí a la ràdio i vaig veure les primeres imatges a la televisió, va ser la de no creure’m que l’ésser humà pogués ser encara tan primitiu. Salvant totes les distàncies vaig tenir una mica la mateixa sensació que quan vaig veure les imatges de la policia espanyola atonyinant els electors catalans que anaven a votar, innòcuament, en un referèndum per una suposada independència catalana l’1 d’octubre del 2017. Aquesta tria de la violència per sobre del diàleg, aquesta imposició de la força gratuïtament, aquesta manca d’evolució intel·lectual. Vaig sentir la guerra com una cosa passada de moda, antiga, fins i tot cavernícola.
Que consti que el que sé d’aquesta guerra és el que he llegit a la premsa, i ja sabem que els mitjans occidentals estan molt posicionats des del minut 1, però fa molts anys que se sent a parlar d’aquesta tibantor entre una Ucraïna que vol allunyar-se de la influència russa i un Putin que no es pot permetre perdre un territori que els era aliat quan Rússia era un gran i poderós imperi –sembla que ara no ho és tant.
D’ençà que a Ucraïna l’any 2014 una sèrie de manifestacions populars van derrocar el president prorús que hi havia aleshores i el país hagi intentat fer un gir més cap a Europa i cap a la sobirania nacional, Putin no ho porta gaire bé i ha estat fent mostres de poder militar a la zona fronterera, annexionant-se la península de Crimea, creant un malestar constant a la zona, amb l’afegit que a la regió hi ha molta població partidària de formar part de la Federació de Rússia.
Incomprensiblement, s’està permetent que aquesta guerra tiri endavant, s’estan permetent bombardejos i milers de morts i desplaçats. No hi ha manera de fer seure els implicats i fer-los raonar? Que il·lús dec semblar, llegit des de l’altra banda, però us asseguro que veig Putin i Zelenski com dos nens de guarderia, un li ha pres el retolador vermell a l’altre i comencen a estirar-se els cabells, i perdoneu la meva simplificació, però és que realment els veig amb aquesta capacitat intel·lectual, la de dos nens d’un any. I la resta de la classe mirant-s’ho, bé, de fet la resta de la classe prenent partit i ajudant-los a barallar-se.
Per als que no us ho hàgiu plantejat així, els nostres dos països veïns s’han involucrat en la guerra, i per tant estan en conflicte amb Rússia. França fa dies que proporciona armament a Ucraïna, i Espanya hi enviarà tancs. En lloc d’intentar pacificar el conflicte, l’atien i posen en perill els habitants dels seus estats.