Més enllà de duplicar les autoritzacions

Com és habitual a aquestes alçades de l’any, el Govern ha aprovat la quota d’autoritzacions d’immigració temporals per a la nova temporada d’hivern, permisos que es fixen segons el consum de la quota de la temporada anterior. La principal novetat d’enguany és que gairebé s’ha duplicat el nombre de permisos destinats a treballadors extracomunitaris, que representen gairebé el 60% de les 4.033 autoritzacions previstes, com a conseqüència de les cada vegada més dificultats de trobar treballadors comunitaris, segons s’assegura des de l’executiu.

És cert, com apunta el Govern, que els creixements i la millora de les economies dels països veïns fan que menys gent hagi de sortir de casa per guanyar-se les garrofes, però no és menys veritat que aquest no és l’únic motiu. Seria interessant, al marge de preveure més permisos per a uns o altres, preguntar-se per què els comunitaris no volen venir a treballar al país.

Serà per les dificultats de trobar un habitatge a un preu raonable a les característiques d’aquest? O serà perque se’ls ofereix un salari que, un cop descomptat el que han de pagar de lloguer i per viure el dia a dia no els permet estalviar més del que els costa el bitllet de retorn a casa seva? Evidentment que hi pot haver moltes altres raons –de fet, cada persona que tenint la possibilitat opta per no venir en pot tenir una– però convindria mirar de tenir-les presents per si cal reaccionar d’alguna manera i evitar futurs problemes de manca de mà d’obra. L’estudi sobre el cost real de la vida al país, que Govern diu tenir enllestit, pot donar algunes pistes.