Quan estudiava a Tolosa, en més d’una ocasió, i sabent que venia d’Andorra, els companys d’universitat em demanaven com era viure al Pas de la Casa (i jo vivia a Canillo...). Recordo un discurs gairebé automàtic per explicar que Andorra era més que una única localitat fronterera. Alguns van venir a passar alguns dies per aquí, salvant els temibles revolts del port d’Envalira i endinsant-se en un territori desconegut!

Fa pocs dies, 22 anys després d’aquestes anècdotes universitàries, vaig viure un flashback! L’escena: botiga a Pàmies (a 118 quilòmetres d’Andorra la Vella), on per raons estadístiques la caixera em demana el meu codi postal. Li contesto: “AD100, Andorra”, i ella escriu “AD100, Pas de la Case”. Amablement la corregeixo: “Perdó, però la localitat és Canillo, no el Pas de la Casa”, i em respon amb certa sorpresa: “Però no m’ha dit Andorra?” “Sí”, contesto, “però a Andorra hi ha altres pobles. Canillo, per exemple.” L’expressió de sorpresa creix: “No en tenia ni idea! He anat diverses vegades al Pas i pensava que Andorra era el Pas i prou.” Se’n va seguir un intent de convidar aquella noia a descobrir el que s’amaga darrere del port. Si vaig tenir èxit, potser algun dia la veureu passejar per Encamp o per Ordino!

Mentre feia via cap a casa, em van tornar al cap situacions dels darrers anys en què, sense allunyar-me gaire d’Andorra però sempre per la part francesa, he hagut de corregir o matisar comentaris d’altres persones quan feien referència a Andorra en converses diverses. Mai he trobat mala fe en els comentaris, per des­afortunats que fossin. Però sí molt desconeixement.

¿D’on pot venir aquest fet? Potser una part del problema caldria buscar-lo a les escoles del nostre veí del nord. ¿S’explica als nens i nenes de Foix o de Tarascó què és Andorra? Mira que ho tenen a prop, eh! Però una part de la solució també és responsabilitat nostra. Dels d’aquí. Alguna cosa no hem fet bé. Alguna cosa manca. És sorprenent que algú que arriba fins al Pas de la Casa torni a marxar sense haver rebut en algun moment alguna informació que li permeti situar-se de forma adequada. Hi ha gent més inquieta i gent que ho és menys, em direu. Hi estic d’acord! Però, carai, som un país peculiar! M’atreviria a dir que som una curiositat geogràfica i històrica! ¿Com és que algú ve, passa unes hores aquí, fa alguna compra i marxa pensant que ja ho ha vist tot o, pitjor, pensant que ha estat a Espanya (sí, sí, encara passa!)?

A mi em genera un punt de tristor i d’impotència. ¿I a vosaltres?