Una de les conclusions que s’extreuen del Llibre Blanc de la Igualtat és que organitzar-se, associar-se, dona els seus fruits. Així es va posar de manifest fa poc més d’una setmana durant la presentació del document, una guia per avançar cap a la no discriminació en els propers anys. Observant els diferents grups objecte d’anàlisi, es constata que la gent gran, per exemple, que està enxarxada a través d’associacions a totes les parròquies, gaudeix d’un gran nombre de serveis –més que cap altre. L’única assignatura pendent en aquest cas, les magres pensions. Amb tot, van dir els responsables del treball que això es deu a les cotitzacions baixes. Girem full. També les entitats que agrupen les persones discapacitades han aconseguit formar un ric teixit associatiu. Les seves reivindicacions estan a l’agenda i recullen compromisos institucionals per a la seva millora –tot i que segurament pels afectats el pas amb què s’avança no està a l’alçada de les necessitats. Lluny d’aquests grups n’hi ha d’altres que també viuen situacions –o en situació−de desigualtat. Un d’ells, els immigrants –encara que potser alguns fa més temps que viuen al país que no pas on van néixer. Subratlla el Llibre Blanc de la Igualtat el feble associacionisme d’aquest important volum de població i l’enorme fragmentació existent entre les poques entitats que s’han format. Evidentment, els resultats estan en consonància. Com més atomitzats estem, més difícil ens és defensar els nostres interessos, el nostre benestar, la nostra dignitat. I això és vàlid per qualsevol àmbit i situació. La diagnosi està feta. Ara només falta posar-la en pràctica.
