Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Meritxell Prat

Meritxell Prat

Periodista

 

 

Més malament del que sembla




Sala d’espera del metge referent. Surt una pacient de la consulta i s’atansa al taulell per pagar la visita: 23 euros en total. “Ui, crec que no porto tants diners i a la targeta no sé si hi són”, respon la senyora preocupada. “No pateixi, li apunto com a pendent i ja està”, li indica la doctora, que s’interessa per si la dona no pot tenir accés al 100% de la CASS. Ella li explica que li ho han denegat, igual que l’ajuda al lloguer, “com que visc amb el meu fill...” Òbviament desconec la situació econòmica de la senyora i del fill, com desconec els arguments exactes de l’Administració per negar-li les ajudes, però la situació em va fer pensar. No té dret a certa independència econòmica aquesta persona? Realment estem més malament del que sembla. Aquella Andorra invisible, la que es vol amagar, la que no interessa mostrar que existeix però que potser, cada dia, és més present. Perquè després d’ella, una altra dona, just la pacient de davant meu, presenta tots els papers de la CASS per justificar que té cobertura del 100%. Dues dones, serà allò que som les dones les que patim més situacions de vulnerabilitat? Suposo que des de l’Administració es fan els esforços necessaris, però la realitat és tossuda i ens mostra que potser no s’arriba a tot arreu. La Creu Roja també anunciava una campanya de recollida d’aliments per a la botiga solidària perquè amb els 150 usuaris que tenen avui no donen l’abast. I quan veig tot això no puc deixar de donar voltes a la generalització del tercer pagador, és a dir, pagar només la part que toca en sanitat, en cap cas donar el 100% a tothom. Estem segurs que són privilegis i mesures de confort? O seria justícia social?

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte