Més poders del desert

Si fa un mes, ben bé, parlava del poder del desert d’Arrakis i de la particular configuració de l’univers que hi encabia, la novel·la Dune i la més recent versió cinematogràfica, avui vull referir algun altre dels aspectes que la fan única. 
Durant un temps pensava que Dune era una obra sobre la religió. Això vol dir que molts dels temes i de les actituds que s’hi aborden estan relacionades amb cosmovisions mítiques i amb pràctiques rituals. I si hom para atenció trobarà evidències de tot això en cadascun dels episodis, començant pel protagonisme indiscutible de les Bene Gesserit, un orde femení força implicat en la política imperial al qual pertany Jessica, la mare de Paul. Aquest darrer, a més, es converteix en la figura redemptora que aconseguirà la victòria en una guerra santa contra els seus enemics. 
Un altre dels episodis claus és l’arribada dels Atreides a Arrakis. Som al desert, al moll espacial, i desenes de naus Atreides han aterrat. A la rampa de la nau ducal tota la comitiva està disposada a sortir. Gurney Halleck, el guerrer-poeta murmura uns versos i la sorra entra a la nau per la porta que s’obre. A l’exterior, una concentració de centenars de Fremen que reconeixen el seu salvador, reconeixement que no s’hauria produït sense la preparació del terreny per part de les Bene Gesserit. Un món de lligams –recordem que religió vol dir això: lligam– i que interactua amb totes les parts formant un tot, adaptant-se a la lògica general de què gaudeix l’obra i que ja vaig tenir ocasió d’exposar.
Als Fremen se’ls podria considerar fanàtics, ja que la seva cosmologia és la del desert, on l’aigua dels cossos és el bé més preuat. I també ho podria ser perquè són guerrers temibles, lluitadors i supervivents nats. Però la seva cosmologia és més complexa, de la mateixa manera que els seus rituals. I aquí entra en joc l’ús transcendental de l’espècia, el bé més preuat del planter. Els Fremen s’administren l’espècie amb voluntat de presciència i de cura i de transmissió del món de dalt al món de baix. Segueixen una llarga tradició on la substància exerceix de conductor entre dues o més dimensions. Això es multiplica quan és Paul, messies pels Fremen, qui accedeix a aquesta via de coneixement. I encara més quan la futura germana del protagonista rep aquesta particular il·luminació. Tot accelerat, en tractar-se de la trobada entre “la manera” Bene Gesserit i el poder de l’espècie. És així que Jessica i Paul, els exiliats, duen a terme la seva revolució.
La lectura de Dune, o el visionat de les versions cinematogràfiques, no són només un entreteniment. El seu llenguatge parla de la configuració del sentit en un món amenaçat, on la substància que n’alimenta el funcionament econòmic és la mateixa que en permet el canvi revolucionari.