Els infants i joves entre 4 i 18 anys passen una mitjana de quatre hores al dia connectats a les pantalles, segons els estudis més recents (cito per exemple el de la plataforma de control parental Qustodio). Dins d’aquest temps, 67 minuts el destinen a les xarxes socials. Allà hi troben contingut i referents no sempre adequats, ni per la seva edat ni per l’apologia que fan de certes conductes. 
Aquest ús abusiu de les pantalles –en temps dedicat i en contingut–, sumat a la pandèmia sense precedents que van haver de viure fa cinc anys, ha contribuït a agreujar les problemàtiques vinculades amb la salut mental entre els adolescents –i no tan adolescents, cada vegada es detecten en edats més primerenques– que existeixen en l’actualitat. Segons l’OMS, un de cada set joves d’entre 10 i 19 anys té algun tipus de trastorn mental. Les addicions, els trastorns d’ansietat, la depressió, els trastorns de la conducta alimentària o els trastorns derivats d’haver patit bullying o cyberbullying són exemples del que pateixen. Més enllà de remarcar la importància de la prevenció i de la detecció precoç, són patologies cada vegada més complexes, multifactorials. Per aquest motiu, necessiten una atenció diferencial a la que es dona als adults, encara que puguem estar parlant dels mateixos trastorns.
Per això era tan necessari que se’ls pugui oferir, a més de professionals sanitaris específics i especialitzats en salut mental infantojuvenil, el seu espai propi. Un lloc segur i còmode on puguin tractar-se, en un entorn humanitzat i comprensiu, fora de les instal·lacions hospitalàries (fins ara havien d’anar a la planta -3 de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell).
És aquí on entra en joc el nou Centre comunitari de salut mental i addiccions, situat a l’edifici El Ròdol d’Escaldes-Engordany. El passat 24 d’octubre vaig poder conèixer in situ les seves instal·lacions, en el marc de la seva inauguració, i vaig poder constatar com s’han assolit aquests objectius d’oferir circuits diferenciats segons les edats dels pacients i les seves patologies, de garantir una atenció personalitzada i de fer-ho des de la privacitat. 
Concretament, el Ròdol compta amb zona de consultes externes per a adults (11 consultes i una sala per a tractaments grupals); zona de consultes externes per a infants i joves (vuit consultes, sala polivalent i zones d’espera adaptades); la Unitat de Conductes Additives (l’UCA); i un centre de dia per a deu persones. Hi treballa una plantilla que compta amb psicòlegs, psiquiatres, treballadors socials, neuropsicòlegs, infermers i nutricionistes, per garantir un tractament des de diferents àmbits sanitaris, i centrat en la individualitat de cada pacient. 
Per una banda, doncs, el nou edifici del Ròdol afavoreix una millor atenció a les persones que, malauradament, pateixen algun trastorn de salut mental. Per altra, poder disposar d’un espai específic fora de l’hospital és també un pas cap a la normalització de la salut mental i dels seus tractaments. Perquè, com deia a l’inici, les dades constaten que els problemes vinculats amb la salut mental han augmentat -preocupa sobretot l’increment a curtes edats-, però, a la vegada, poder tractar-les s’ha de naturalitzar. Com va dir la ministra Helena Mas durant la inauguració, tenim la responsabilitat de “trencar tabús i estigmes”. 
Per tant, aquest nou Centre comunitari, cridat a ser cabdal, no es pot considerar una despesa pública, sinó una inversió a curt, mitjà i llarg termini per a la societat. Molt especialment, per als nostres infants i joves.