Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Roser Porta

Roser Porta

Filòloga

 

 

Més ‘street’ i menys pressa




Just ha acabat un intens cap de setmana de Jambo Street Músic, cada vegada un aparador més gran i més interessant de la gran creativitat musical a Andorra. Molt aviat arribarà una altra dosi de cultura al carrer amb la nit de Sant Joan i els fallaires, l’espectacle, el foc i la màgia.

Són dues dosis que sorgeixen d’entitats, d’associacions, de creadors, de la gent, dels professionals, de bojos creatius prou bojos i prou insistents per convèncer les institucions, per aconseguir finançament, per tirar endavant iniciatives que fa uns anys potser semblaven això, de bojos.

Són dues activitats que aconsegueixen omplir una cosa tan difícil d’omplir com és, avui, el carrer. En una societat cada cop més urbana, més cosmopolita i moderna, amb més pressa, el carrer va perdent protagonisme i paper com a lloc de relació social, per fer xarxa. Hi té a veure la xifra esgarrifosa de persones amb problemes de salut mental que cada any augmenta més?

Diria que les dosis de cultura al carrer podrien ser bones per a la salut mental. Perquè la cultura no és decorativa, ni marginal, ni un plus per a senyoretes que toquen el piano. Em sembla que és una necessitat tan bàsica com el xampú i ha d’estar inclosa en la vida quotidiana com un element més.

Igual que hi ha molts tipus de xampú –cabells grassos, anticaspa, secs– també hi ha cultura de tot tipus i per a tots els gustos. I com el xampú, serveix per tenir el cap net i saludable.

La cultura és plaer, és diversió, és evasió de les preocupacions, és per sentir i per pensar, per cohesionar una societat (com l’esport, una teoria que està acceptada per tothom). La cultura és per mostrar la diversitat, per això no pot ser mai única, som multiculturals per naturalesa, perquè estem barrejats i som fruit de la barreja.

Hi ha cultura d’aparador per fer còctels i moltes fotos, cultura solemne i transcendent (o pseudotranscendent de vegades), una cultura acadèmica, rigorosa, fonamental. I cultura popular, que no és sinònim de cosa antiga de quan érem pobres.

Hi ha indústria cultural, professionals que mereixen feina remunerada i visibilitat, com reivindicava en aquest mateix espai Oriol Vilella, un dels bojos dels que parlava a dalt. Hi ha turisme cultural però de veritat, autèntic, no fruit del màrqueting dels acròbates.

Hi ha cultura moderna, innovadora i una cultura tradicional que cada cop més es presenta de noves maneres, que connecta i innova. La cultura pot ser fins i tot, com deia Montserrat Roig, “l’opció més revolucionària a llarg termini”.

Hi ha tantes cultures com xampús. Però l’essencial és que el xampú mai fa nosa i sempre necessita un bon pressupost. Pot semblar car, perquè no veiem d’immediat el magnífic efecte, però portar el cap ben net i sanejat a la llarga no té preu.

Cert: també hi ha cabells amb polls, però aquesta ja és una altra història.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte