Diari digital d'Andorra Bondia

Mesures amb mesura




“Estàs conduint enmig del desert quan, de cop i volta, arribes a un encreuament amb un semàfor en vermell. No hi ha cap vehicle a la vista. Què fas?” Una pregunta similar me la van fer fa anys en un test de personalitat. L’enunciat potser era fins i tot més clar i, en qualsevol cas, evidenciava que no hi havia cap perill si em saltava el semàfor. Per quin motiu m’hauria de parar quan no hi havia cap altre motiu per fer-ho que el llum vermell? I vaig decidir que, després de comprovar una vegada més que no venia ningú ni per la dreta ni per l’esquerra, prosseguia el meu camí sense aturar-me al semàfor.
Una setmana més tard, la psicòloga em va dir que el meu grau de no acceptació de les normes era similar al dels psicòpates, però que per sort no compartia amb ells cap altre tret de personalitat. Aleshores, com ara, em vaig veure amb la necessitat d’explicar-me. Entenc que les normes són necessàries per a la bona convivència i és precisament per aquesta bona convivència que, en el meu dia a dia, les respecto. Però al mateix temps considero que un semàfor només té sentit en el moment en què ordena el pas de diferents vehicles, o vehicles i vianants, i no pas com a mer sistema d’autorització-prohibició del pas.
Des de l’esclat de la pandèmia s’han dictat moltes normes en pro de la salut pública i he provat de ser escrupolosa en el seu compliment. Més enllà de mirar per nosaltres mateixos, hem de pensar en els altres, en els col·lectius de risc i en el col·lectiu sanitari que s’hi està deixant la pell. Però això no treu que les decisions de la veïna Catalunya cada dia em generin més dubtes. De veritat que prohibir que els catalans pernoctin a Andorra, però en canvi permetre que hi passin el dia si pernocten a l’Alt Urgell, és una mesura que respon a criteris sanitaris? Perquè se suposa que és això, oi, el que està en joc? O potser és alguna altra cosa? Al contrari del que pensen algunes persones del meu entorn, no crec que hi hagi mala fe per part de la Generalitat, però en tot cas sí una manca de sensibilitat cap a Andorra. 
Igual que cap als propis catalans, no ho oblidem. Com és que dues bombolles de convivència, dues parelles per exemple, poden dinar juntes en un restaurant, però en canvi no poden trobar-se a casa? És clar que, si anem una mica més lluny i mirem el que està passant amb els turistes a Mallorca o a Madrid, trobem mesures que són encara més qüestionables.
No em malinterpreteu. No pretenc fer una crida a no complir les normes per contenir la Covid-19, al contrari. Però sí que crec que podem ser crítics sense que això vulgui dir que som negacionistes o que no entenem la complexitat de gestionar aquesta situació per part dels governs. Quan es prenen mesures que limiten els drets i les llibertats dels ciutadans, a més de ser justificades, en aquest cas per la pandèmia, han de ser proporcionals. I és precisament la mida de les coses el que em sembla que estem perdent de vista.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte