Mesures valentes per als lloguers

Ja fa una setmana que el cap de Govern es va posar davant de les càmeres per –en teoria– contestar preguntes de la ciutadania sobre habitatge i poder adquisitiu. Un suposat exercici de transparència que no va ser tal. Encara espero resposta a la primera pregunta de la nit: ¿com es pot viure amb el salari mínim i pagant 1.000 euros de lloguer? Realment estic intrigada per saber com s’ho faria el cap de Govern, però era més fàcil fer un ampli repàs de les mil i una mesures que defensa que ha posat en marxa el seu Executiu per combatre el problema de l’habitatge i millorar el poder adquisitiu, que admetre que així és impossible arribar a final de mes. No nego que s’hagin pres mesures, però diria que ni han estat prou valentes ni prou efectives. De què serveix una rebaixa de cessió econòmica per construir pisos de lloguer sense cap compromís que aquests habitatges tindran un preu assequible? De què serveix un impost als pisos buits que no sigui realment dissuasiu i on es confia que serà el propietari qui el declararà? De res, n’hem tingut prou exemples. Com un bon amic em va dir, i si som valents i ho fem al revés? Impost per a tots els propietaris per defecte, amb un import realment elevat que faci desdir la majoria de l’especulació. I a partir d’aquí, qui demostri que el pis està ocupat, que es destina a lloguer residencial i que té un preu assequible, es podrà oblidar de l’impost. En cas contrari, el Govern podrà recaptar xifres importants i destinar-les, ara sí, a un parc públic d’habitatge, que és immensament necessari. I deixin de fer por amb la inversió estrangera i pensin bé el model de país que volen. Venen eleccions, siguin valents.