Els darrers mesos hem  llegit i escoltat opinions diverses al tomb del metavers. He d’admetre que, tot i ser una persona avesada en la tecnologia, em costa veure com suposadament aquesta nova disrupció tecnològica transformarà les nostres vides. Imagino que en el meu cas és una qüestió d’edat o, senzillament, que encara no soc capaç de visualitzar-ne suficients aplicacions pràctiques. 
Tot i el meu desconeixement, a la pregunta si el metavers s’acabarà consolidant com una nova revolució tecnològica, m’atreviria a respondre que sí, i ho dic perquè penso que ara hi ha l’element definitiu perquè funcioni: els usuaris. En el passat ja hi ha hagut intents per traslladar la forma que tenim de relacionar-nos en el món real a l’espai virtual, de forma que, per exemple,  també hi puguem comprar, passejar i gaudir d’espectacles. L’any 2003 l’empresa Linden Lab, amb seu a San Francisco, va llençar un entorn virtual en 3D conegut com a Second Life. De seguida les grans marques comercials, com Coca-Cola, van veure en aquesta plataforma una oportunitat per transformar els seus models de negoci, calia ser-hi per no perdre els consumidors futurs. La plataforma no va acabar de funcionar, faltaven els usuaris. Des del meu punt de vista va arribar massa d’hora, aquells anys no estàvem disposats a pagar per una samarreta virtual, un refresc virtual, o per assistir a un concert amb avatars. 
Han passat pràcticament 20 anys des del llançament de Second Live, i la idea de crear un món a l’espai digital on puguem interactuar com ho fem en molts àmbits de la vida real segueix viva. META, antigament Facebook, hi està invertint molts diners, i pràcticament la totalitat dels gegants tecnològics hi tenen equips dedicats a treballar-hi. Fa vint anys existia l’oferta, però no hi havia la demanda per a aquest tipus de productes. Avui la realitat és diferent, el mercat existeix, les noves generacions ho demanden. Ells sí que estan disposats a abraçar aquesta nova realitat digital. I això ha donat peu que moltes empreses construeixin productes i serveis que permeten que els joves gastin diners en productes que no existeixen al món real. Un bon exemple és dona al videojoc Fornite, on més del 80% dels usuaris compren roba, balls i accessoris per als seus personatges o, fins i tot, entrades per anar a concerts virtuals. L’any 2020, 12 milions d’usuaris van assistir digitalment al concert ofert per Travis Scott a la plataforma, quasi res. 
He d’admetre que em sobta aquesta nova realitat, però hem d’aprendre a conviure amb ella.  Com amb tota nova tecnologia n’hem de saber extreure les parts positives, i no condemnar-la d’entrada perquè no l’entenem o, senzillament, no ens agrada. Res que no hàgim fet ja. Imaginem que poguéssim tornar a finals dels anys 80 i veure la reacció dels nostres pares si els expliquéssim  que està a punt d’aparèixer quelcom que es diu internet que els permetrà consultar tota mena d’informació al mateix moment, fer compres des de l’ordinador, reservar hotels i bitllets d’avió i comunicar-se instantàniament; i que tot plegat generaria llocs de treball, noves empreses i negocis pensats exclusivament per a internet. Segurament ens dirien que ens hem begut l’enteniment, que per comprar s’ha d’anar a la botiga i tocar el producte, i que els bitllets es van a buscar a l’agència de viatges com s’ha fet tota la vida. Per a ells no tindria sentit ni aportaria valor que això canviés. De fet, crec que ningú era capaç de predir als anys 80 la dimensió que ha adquirit internet i la transformació que ha portat a les nostres vides.
La idea d’un món virtual on traslladarem algunes de les coses que fem al món real s’anirà consolidant a poc a poc. Probablement estem davant d’una gran oportunitat que permetrà multiplicar oferta i mercats. Com a país també hem d’entendre-ho i aprendre a treure’n profit. Per exemple, pensant en clau turística hem d’aprofitar el món digital per millorar l’experiència dels nostres visitants, el metavers pot servir perquè els nostres visitants coneguin i gaudeixin Andorra 365 dies l’any. Els agents del sector turístic ja hi haurien d’estar treballant.