Res més lluny de la meva intenció que emular Quim Monzó, que ha convertit en modus vivendi la captura de notícies estrambòtiques i més o menys quimèriques. Però aquests dies –la sequera estival, ja ho saben– han sigut pròdigs en prodigis informatius. Comencem per l’última, a compte de certa entitat bancària que ha tingut la santa ocurrència d’ampliar generosament i motu proprio l’assegurança de vida dels seus clients: fins ara els cobria en cas de mort per l’impacte d’un meteorit, que ja és filar prim perquè es veu que la probabilitat que et caigui a sobre un roc és d’1 entre 1,6 milions: és bastant més probable que et fulmini un llampec, però en canvi és molt més difícil morir a causa d’un atac de tauró. En endavant, en fi, també els cobrirà si els cau a sobre un asteroide, que ve a ser un meteorit de més de 50 metres de diàmetre. Gràcies, moltes gràcies, que diria Xavier Fernández. Segona: la foto amb el xec que dissabte va rebre l’espectadora número 100000 de Scalada, en una escena digna del No-Do i aquelles senyoretes nòrdiques que acostumaven a ser el turista 1 milió, o 10 milions, dels estius franquistes. No sé per què, vaig recordar l’última columna de Fernando Savater a El País, en què deia que el Cirque du Soleil “es lo más aburrido y cursi sobre la faz de la tierra”. Consti que ho diu el gran Savater, i que no sabia això del xec regal! Però segur que no ha vist Scalada. Tercera: entre tots els expedients més o menys urgents i necessaris que Cultura té sobre la taula –el pla de museus, els entorns de protecció, Radio Andorra, el nomenclàtor– el ministeri ha donat prioritat... a la botiga de marxandatge que acaba d’obrir a la Casa d’Areny-Plandolit. Era exactament el que necessitàvem, no ho dubtin.
