Metges arribats amb la guerra

En el decurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) el nostre petit país, terra secular d’acollida, va rebre prop de vint mil refugiats espanyols, una xifra que pot semblar petita, però que aleshores multiplicava per quatre la població nacional. D’aquests només un tres per cent, és a dir, uns cinc mil, van fixar definitivament la seva residència al nostre Principat i van contribuir a fer l’Andorra que avui tenim i gaudim. Però entre tots els que van passar pel nostre país fugint d’una guerra que, com diria Nietzsche, torna estúpid el vencedor i rancorós el vençut, avui m’agradaria parlar d’aquells que eren deixebles de Galè, és a dir, metges.
Un d’ells fou el conegut catedràtic de Patologia i Clínica Quirúrgica badaloní Josep Trias i Pujol (1888-1964) que va romandre al país entre 1943 i 1947. La filla del doctor Trias es va casar amb el metge Antoni Vilanova Ortiz (1914-1978), que si bé va néixer a Agramunt i va ser capità i metge provisional a Terol durant la guerra, com que el seu padrí, Antoni Vilanova i Sabrià, era andorrà, va poder tornar al Principat, on va romandre fins a l’any que va morir.
Qui va ser ministre de Treball i Previsió Social a la Segona República espanyola, el metge Josep Estadella i Arnó (1880-1951), després d’un temps a Carcassona va ser també el nostre país entre 1942 i 1950. Durant aquests anys, l’influx que li va provocar la nostra estimada Andorra li va fer conrear el món de la poesia i escriure versos com aquests: “Camino follament enamorat,/i cerco, entre les ombres, aclucat,/ l’alba frescor d’un raig de llum eterna”. De l’etapa andorrana van sortir llibres com Corrandes i madrigals (1946), Flautes al vent (1949) i Fites (1951).
Un altre metge i polític que es va refugiar a les nostres valls va ser Miquel dels Sants Cunillera i Rius (1904-1978), elegit diputat per Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1932 i nomenat director de l’Agrupació Hospitalària Militar de les comarques de Girona durant la Guerra Civil. Després d’exiliar-se a Xile i Uruguai, va fixar la seva residència definitiva a Andorra.
El metge Josep Farràs Ebrieres (1903-1974), pare del síndic general Jordi Farràs, també va escollir Andorra per viure tot impulsant el Cineclub de les Valls. El mallorquí Antoni de Barcia (1908-...), un metge que no va deixar massa bon record a l’aviador britànic Cyril Penna, també va passar pel nostre país. Segons l’amic Claude Benet, el dolent d’Entre el torb i la Gestapo, el doctor Coco, podria haver estat inspirat en ell...
El doctor Josep Sastre i Torruella (1898-1979), alcalde de Tremp i últim comissari de la Generalitat de Catalunya a Lleida, en la seva estada andorrana va acollir a casa seva Pompeu Fabra i el va ajudar en les gestions per tal de redactar el seu testament en català. I segur que van venir-ne més, per sort dels andorrans, perquè com deia Hipòcrates, allà on l’art de la medicina és conreat, també s’estima la humanitat!