La normativa de la CASS estableix que tota remuneració a un assalariat ha de ser objecte de cotització. Però la realitat és que a Andorra s’utilitzen diversos mètodes per deixar de cotitzar a la CASS, i estem parlant de molts milions. Revisem els principals mètodes que s’utilitzen per pagar menys cotitzacions a la CASS:
1. Mètode de retribució als empleats per la via de dividends d’accions de la societat.
Comporta els passos següents:
-La societat dona el dret a l’empleat a adquirir unes determinades accions o participacions en funció del nivell de responsabilitat o dels resultats. Aquest mètode es pot afinar amb pactes d’accionistes o fent emissions d’accions o participacions amb drets de vot restringits o primes d’emissió especials.
-La societat pot donar un crèdit a l’empleat per adquirir aquestes accions, de forma que no es produeixi una retribució en espècies
-D’aquesta manera l’empleat esdevé accionista i cada any obté una part dels seus ingressos en forma de dividends. Encara que siguis empleat, els dividends no es consideren primes salarials i no estan sotmesos a cotitzacions de CASS ni a IRPF.
-En el moment que l’empleat deixa el lloc de treball, l’empresa té el dret a recomprar les accions que estaven a nom de l’empleat (per exemple amb un contracte d’opció de compra). Fins ara, el normal era que les accions haguessin pujat de valor al llarg dels anys. De manera que, en el moment de marxar, l’empleat pot rebre una important quantitat de diners en forma de guany patrimonial que tampoc està subjecte a contribucions de la CASS ni a tributació d’IRPF.
2. Mètode de retribució per la via de dividends d’accions d’una societat vinculada.
Aquest mètode representa una evolució del mètode anterior. Es pot utilitzar quan es vol separar la política de distribució de dividends per als empleats de la política de distribució de dividends per els propietaris reals de l’empresa. En aquest cas, es crea una segona societat. Aquesta segona societat obté una part controlada dels ingressos globals de l’activitat, per exemple, mitjançant comissions de vendes o retrocessions de comissions (habitual en el món financer). De manera que els propietaris reals de l’empresa controlen els ingressos rebuts per la segona societat. D’aquesta manera controlen els dividends que es reparteixen cada any entre els empleats als quals s’ha donat el dret a ser accionistes d’aquesta segona societat. El resultat és que la política de distribució de dividends entre els empleats als quals s’ha donat el dret a ser accionistes de la segona societat és independent, no condiciona la política de repartiment de dividends de la societat mare que retribueix als propietaris reals del negoci.
3. Mètode de retribució per la via de dividends d’accions d’una societat vinculada situada a l’estranger.
Aquest mètode representa una evolució del mètode anterior i la diferència és que la segona societat es crea a l’estranger en lloc de crear-se a Andorra. Una deslocalització que pot permetre, per exemple, reduir les retencions a origen de comissions que provenen de filials estrangeres. Cal ser molt vigilant amb aquest mètode ja que les nostres autoritats tenen interpretacions diferents segons quina sigui l’empresa que apliqui aquest mètode. Per exemple, BPA va aplicar aquest mètode amb la societat Landstreet. Una societat panamenya que rebia una part dels ingressos globals de l’activitat de BPA, concretament en forma de retrocessions de comissions de gestió de fons. Seguidament uns directius i especialistes del grup tenien dret a ser accionistes de Landstreet i rebien uns dividends que no estaven subjectes a IRPF ni a cotitzacions a la seguretat social. Ni a Panamà, ni a Andorra. De fet es podria entendre que aquesta mateixa estructura seria la que hauria creat l’avui ministre de Finances quan sent empleat d’una empresa d’or i diamants hauria creat una societat al mateix Panamà −de la qual seria accionista− per eventualment canalitzar resultats dels grup per a aquesta societat i eventualment cobrar dividends sense cotitzar a la CASS. Resultaria que per al màxim responsable de Finances, el mètode que ell va fer i que eventualment va utilitzar, o pensava utilitzar, via Panamà era un mètode totalment legítim, mentre que per al cas de Landstreet, les nostres autoritats consideren que era una acció susceptible de responsabilitats penals, una suposada evasió de contribucions a la CASS.
Aquest mètode, com els dos anteriors, està basat a pagar a empleats per la via de dividends. És una metodologia utilitzada per grups empresarials andorrans molt importants sense que mai s’hagi considerat que la seva pràctica sigui una acció fraudulenta. Però amb el govern de Toni Martí les lleis esdevenen líquides, o pastoses. S’interpreten com sigui convenient per adquirir la forma que millor convingui al poder.
4. Mètode de l’empresari accionista i empleat.
Aquest mètode és el mes utilitzat i consisteix en què un empresari sigui accionista i, alhora, empleat de la societat. Aquesta persona pot limitar el seu sou a un import similar al sou mitjà i cotitzar per a aquest import. Encara que les seves funcions corresponguin en el mercat laboral a un sou molt més elevat. I es pot assignar la resta d’ingressos en forma de dividends que no estan sotmesos a contribucions a la CASS ni a tributació a IRPF.
5. L’obertura econòmica L’obertura econòmica permet una interessant immigració sanitària. Evidentment, em refereixo a interessant per a l’estranger i penalitzadora per a la CASS. Imagini’s que vostè vol esdevenir resident passiu a Andorra. Ha de dipositar 50. 000 euros a l’INAF, ha d’invertir 400.000 euros a Andorra i ha de mantenir una assegurança mèdica completa. Una cobertura sanitària difícil d’aconseguir quan es tenen problemes de salut. Per evitar totes aquestes obligacions, la llei d’obertura econòmica permet que qualsevol estranger pot crear a Andorra una societat limitada; la societat pot contractar-lo com a assalariat; pot obtenir el permís de residència i treball; es pot assignar un sou similar al sou mitjà; i obtenir cobertura sanitària cotitzant a la CASS per una fracció de les despeses que tindria com a resident passiu. Evidentment pot fer reagrupament familiar i obtenir cobertura per a la seva parella i descendents sense cost addicional. De fet, la majoria de societats creades sota l’obertura econòmica buscarien aquest objectiu.
Després d’analitzar aquests mètodes i les fortes elusions de cotitzacions que permeten, miri si vostè paga tota la contribució a la CASS. Però abans d’animar-se a eludir cotitzacions, recordi que cal ser amic de qui s’ha de ser amic. Si molesta a qui no s’ha de molestar, recordi que no els tremola el pols a l’hora de criminalitzar. Tot un monument a la manca de rigor i a la inseguretat jurídica imperants, que allunyen els inversors seriosos.