Mimem Sant Joan de Caselles

Hi ha fets històrics documentats. Moltes incògnites. Diverses hipòtesis i una realitat.
Al document de la primera Concòrdia, la del 1162, al segle XII, hi apareix el nucli habitat de Caselles i l’església de Sant Joan. És a dir, que a l’edat mitjana, quan els habitants d’Andorra feien un estira-i-arronsa amb els senyors, quan no respectaven la “treva de Déu”, quan retenien els delmes i altres rendes, a la parròquia de Canillo també hi havia un poblet anomenat Caselles.
I va existir durant uns quants segles. A Caselles a més dels pagesos hi vivia gent amb oficis com “ferrer”, que apareix també en aquesta mateixa primera Concòrdia. Sis segles més tard, el Politar d’Antoni Puig a mitjan segle XVIII, el 1764, quan enumera els poblets que integren la parròquia de Canillo ubica a Caselles com un nucli reduït anomenat el Mas de Caselles. És a dir, que al segle XVIII, la majoria d’habitants havien desertat el poble. Només quedava un mas. Amb tot i això el Politar també ens il·lustra dient que els sagristans de Sant Joan de Caselles prestaven el setembre de cada any per Sant Miquel “8 cisterons de blat”. És a dir, que a mitjan segle XVIII els sagristans de l’església també hi vivien i hi conreaven.
I a partir d’aquí hi ha un llarg silenci documental, un buit arquitectònic i un silenci de la memòria. Pocs saben que a Caselles hi havia un poble. I que aquest poblet podia ser bastant benestant pel llegat que va deixar a l’església medieval. Que va passar? Per què els habitants abandonen el poble i deixen l’església sola? Perquè no queda cap rastre de llocs habitats llevat de cal Pellicer, que tot i que la casa pairal és muntanya amunt, cap al nucli del Vilar, tenia la cort davant de l’església de Sant Joan, on hi ha actualment el xalet? Va ser la pesta que va colpir el Principat entre 1652 i 1656? O les allaus i esllavissades?
Tenint en compte l’orografia, el paisatge, i fixant-me en les potents xarxes de ferro que s’han instal·lat a les parets de la muntanya, penso, tot i que no he trobat cap documentació, que la hipòtesi d’una allau és la més probable. Podríem situar la desaparició del poble al segle XVII. Ja que no queda cap rastre d’arquitectura civil als voltants. El que sí que s’han descobert són necrològiques. Una medieval, documentada els anys 1980, quan es va procedir a restaurar l’església i el porxo est, on es van trobar una trentena de tombes, i l’altra a la carretera general els anys 1930, quan es va fer la xarxa viària del Principat. Aquesta darrera no s’ha conservat. Només ho sabem pels obrers de l’època.
El cas és que el poblet de Caselles em té intrigada. Tant per la joia arquitectònica del temple construït a l’alta edat mitjana com pel luxe i la delicadesa amb la qual van ornamentar l’església. El Crist en majestat del qui ja he parlat en un article anterior, és únic, perquè és d’estuc. És a dir, que el van haver de fer a Caselles, in situ, perquè difícilment es podia transportar una Majestat d’estuc pels camins pedregosos i enfilats del Pirineu. Tot i que la majoria de les majestats s’elaboraven als tallers de Ripoll, eren tots de fusta i fàcils de transportar. Les bigues policromades són una altra cucada que per sort conservem! Cosa que no podem dir dels possibles frescos de l’absis, ja que en fer el retaule gòtic el segle XVI el van tancar per transformar-lo en sagristia. El treball dedicat dels restauradors han pogut restablir algunes parts dels frescos que ornamentaven la nau. Aquests es van tapar amb calç el segle XVI quan es va renovar l’església fent, el 1537, el retaule, que és una altra preciositat.
Un altre tresor arquitectònic són els porxos, amb les cares esculades a les bigues. N’hi ha dos i estan units per un passatge petitó de pedra. Els van afegir, com a arreu al Principat, a l’edat moderna, perquè els habitants poguessin reunir-se en actes no religiosos. El porxo de la porta principal a la cara nord va ser construït al segle XV i un segle més tard, al XVI, es va afegir el porxo de la façana est, el que dona ara al pàrquing. Aquesta església emblemàtica amb els porxos està molt exposada, puix que es troba a peu de la carretera General 1. Aquesta ubicació fa estralls. El porxo est, el que mira cap a Canillo, el que ja es va restaurar fa uns anys, està literalment inclinat cap endavant com una Torre de Pisa a l’andorrana. El poble Caselles va desaparèixer i es va esborrar, però seria bo que féssim tot el fos per mimar l’església de Sant Joan.