És una sort, que s’allargui a conseqüència de l’èxit de públic, fins al 13 de març, a la Sala d’Exposicions del Govern, la mostra dedicada a uns quants pioners andorrans de la fotografia. Es tracta d’una recopilació parcial: inclou només una representació dels fotògrafs nacionals precursors incorporats per donacions, compres o cessions als fons de l’Arxiu Nacional (l’organització de l’esdeveniment es fa amb motiu del 50è aniversari de l’entitat), dels quals es recupera, es custodia, es preserva, s’estudia i es difon l’obra original. En aquesta ocasió ofereixen una porció mínima però substancial de les mirades afectuoses d’onze artistes seleccionats, distribuïts a l’espai expositiu (i al catàleg, que recomano adquirir) en sentit cronològic invers. Una seqüència d’instantànies que comença el 1978 (hi havia la possibilitat d’anar una mica més ençà) i arriba als inicis, pels volts del 1885. L’exhibició comprèn, per tant, el període inaugural de gairebé cent anys de cultiu de l’art fotogràfic a casa nostra. L’altament significatiu conjunt de la producció exposada constitueix un valuós tresor que crec que és molt important que coneguem, ja que permet, bo i parafrasejant la ministra Mònica Bonell, aturar el temps en instants precisos i preciosos, únics i irrepetibles. Gràcies als màxims responsables de l’exposició (Isabel de la Parte, Isidre Escorihuela i Pau Chica) i a tots els col·laboradors, evoquem un passat no tan llunyà com sembla. Ho fem contemplant retrats de la vida quotidiana de l’època, per exemple; veient en paisatges desapareguts la transformació vertiginosa del país (posem per cas terrenys rústics que era inimaginable que s’urbanitzessin), i reflexionant sobre la gestió present i futura del país, després de tants despropòsits comesos en etapes de creixement desmesurat. Observem de cada artífex tres reproduccions en format gran (trenta-tres en total) i deu de petites, cent deu belles postals editades expressament, còpies ben impreses que ens podem endur de franc. Així mateix, l’accés al recinte és un luxe gratuït.
Cito breument una imatge que m’ha cridat l’atenció, pel valor documental, humà i artístic, de cadascun dels autors. Fèlix Peig: Andreu Claret, un operari i una llevaneu davant d’una congesta al port d’Envalira. Francesc Pantebre: parella de bous junyits a l’arada, el pagès que els mena i dona duent un cistell. Josep Alsina: dos esquiadors de muntanya a contrallum. Narcís Casal: dallaires en acció a Prats. Ramon d’Areny-Plandolit: un refugiat espanyol. Xavier d’Areny-Plandolit: la Creu Grossa al camí de Sant Andreu. Joaquim de Riba Cassany: parella d’excursionistes. Julià Reig: Francesc Cairat en un grup pujant a Canòlich a mula i a peu. Josep Lluís Molné: llançament de confits en la celebració d’un casament. Guillem d’Areny-Plandolit: garbes a l’esplanada de Sispony. I Joaquim de Riba Camarlot: pont d’Engordany i safareig d’Escaldes.
