De bon matí em sorprèn un comentari, d’una persona per a mi anònima, que feia temps que no sentia. Es lamentava aquesta veu que si no ets “d’una altra cultura i religió” no tens ajudes. Tal afirmació em deixa dubitativa. Una altra cultura respecte de quina? L’andorrana? L’espanyola? L’europea? “L’occidental”? L’Estat t’ofereix més beques o t’eximeix de certs pagaments si ets protestant, jueu, musulmà, hindú, budista que no pas si ets catòlic? I amb ateus i agnòstics, què passa? També em qüestiono si aquest ciutadà que se sent tan marginat, sempre que ha anat a demanar un ajut al Comú o al Govern algun treballador de l’administració li ha demanat quin nom portava la seva fe. Potser li han preguntat per les possessions. Potser pels ingressos. Potser per les càrregues que ha d’assumir. Però quina importància té la cultura i la religió en tot això? No deu estar més aviat relacionat amb la condició social de cadascú? És que potser aquests “d’una altra cultura i religió” estaquen els gossos amb llonganisses? O més aviat són els que amb més freqüència ocupen les feines menys qualificades, i per tant més mal pagades? De ben segur que gran part de la població viu amb la soga al coll. Que la vida no és gens fàcil i que això ens emprenya. Però, com a éssers racionals que som, hauríem de mirar el nostre entorn amb tots els seus matisos i colors. I deixar de veure el causant de les nostres misèries en el que encara està més immers en la misèria. Potser l’arrel del problema és una altra. Però per veure-la ens cal mirar amb unes altres ulleres.
