Mirar ens fa més dignes
La seducció de la música i el paisatge es varen aplegar el 29 de maig a l’Auditori Nacional en un concert organitzat per l’Associació Cultural Cercle Ramon Llull en benefici de la Creu Roja Andorrana. Música i imatges ens varen transportar cap a espais molt propers a l’esperit i l’essència. El Quartet de corda de l’ONCA, amb la narració a càrrec d’Irina Robles i imatges de l’exposició Madriu 8.8 de Jaume Riba i Àlex Tena projectades en gran format, va convertir La flauta màgica de Mozart en una nit per no oblidar. I fent memòria, m’agradaria recordar l’exposició singular de Jaume Riba i Àlex Tena que es mostrà a l’ArtalRoc fa uns mesos.
La màgia del paisatge la tenim a prop, a la vall del Madriu, on la bellesa, en ocasions, se’ns mostra hospitalària o esquerpa però sempre un xic salvatge, ens contempla arran de la Babèlia que s’estén als seus peus i sota l’eterna amenaça que l’efecte papallona la pugui convertir en quelcom no desitjable. El paisatge no admet imprudències i en aquest àmbit una llarga experiència ens acompanya.
L’exposició Madriu 8.8 ens aportà una nova visió sobre la vall i no una mirada centrada únicament en la contemplació del paisatge i la natura. Els observadors, fotògrafs en aquest cas, són els que reconeixen les seves limitacions, saben el que no volen i ni poden percebre-ho tot; per aquest motiu, trien i opten pel que més els interessa. Captar l’essència de la vall que convida a vehicular i canalitzar les emocions. Els fotògrafs projecten la seva personalitat en les imatges sabent que no hi ha lloc per a la imprudència, i amb aquest emmirallament ens endinsen a captar instants màgics adreçats al cor.
La mirada, l’observació i la importància que donem a les coses ens fan més dignes d’aquest món, en aquest cas de la vall del Madriu, i en conseqüència d’Andorra. Tots els seus paisatges ens atrapen perquè ens parlen de la immensitat i de la petitesa de la vall en què tots som espectadors privilegiats, però transitoris.
Ansel Adams, inventor de la tècnica fotogràfica anomenada Zone System, va dir: “No fem una fotografia amb una càmera i s’ha acabat, l’acte de fotografiar ve acompanyat de tots els llibres que hem llegit, totes les pel·lícules que hem vist, tota la música que hem escoltat i totes les persones que hem estimat.” Per aquest motiu vaig recordar, l’exposició de Jaume Riba i l’Àlex Tena, emoció pura i neta, la seva mirada ha habitat la vall entre la imatge i el pensament, deslliurant-se de qualsevol neutralitat intel·lectual, una mirada plena d’emoció, impol·luta, sense contaminar, com la vall del Madriu.
Aquell dilluns a l’Auditori vàrem viure una complicitat absoluta entre les emocions sonores i visuals, i la fugacitat de moltes sensacions va emplenar l’espai d’“estètica”. Felicitats.
“La vida no es mesura pel nombre de respiracions que tenim, sinó pels llocs que ens deixen sense respiració” (Ibn Battuta).
Versió per a imprimir