Mirem cap al sud, ho hem d’acceptar

Certament. Andorra mira més a Espanya que no a França. Almenys així ho demostra l’actuació del Govern en relació als bloquejos que es van viure als accessos al Principat des del país veí del nord protagonitzats per les protestes dels armilles grogues. L’executiu es va limitar a expressar la seva preocupació sobre la situació responent a les preguntes de periodistes, al mateix temps que va confirmar que no havia fet cap actuació davant de les autoritats franceses en relació a l’afer. En el cas que els talls empitjoressin ja s’adreçarien als representants gals per mostrar el neguit. Mentrestant, els comerciants del Pas de la Casa denunciaven les pèrdues econòmiques que aquestes mobilitzacions estaven provocant a la vila. Més enllà dels mitjans, que se’n van fer ressò, poca repercussió van tenir tals laments entre aquells que guien el futur del país. Una reacció que contrasta amb la inquietud que van generar els talls que es van produir fa poc més d’un any a la carretera que ens uneix als veïns pel sud. D’aquestes protestes se’n van omplir pàgines i pàgines. Si recorden, d’aquestes se’n van expressar valoracions des de tots els àmbits i en van sorgir també algunes peticions formals a les autoritats espanyoles. Definitivament, ho hem d’acceptar. El país mira més cap al sud que cap al nord, mal ens pesi. Ja ens poden tancar les fronteres que esperarem fins demà a veure com evolucionen els fets. Que encara no hi ha motius d’alarma. Que podem aguantar una mica més. O és que potser tot plegat va d’una altra història?